Una mirada més enllà de la mutilació genital femenina
UNA MIRADA MÉS ENLLÀ DE LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
lisabet Matamala Mir
Les migracions formen part de l’evolució de l’ésser humà. Al llarg de la història, famílies, comunitats i pobles sencers s’han desplaçat acompanyats de les seves cultures, tradicions, pràctiques i costums. La mutilació genital feminina (MGF) n’és un exemple.
Quan es diu que una nena ha estat sotmesa a la pràctica de la MGF, significa que li han extirpat, total o parcialment, els òrgans genitals per raons no mèdiques. La comunitat internacional reconeix aquesta pràctica com una clara violació dels drets de les dones i de les nenes, i a Europa està totalment prohibida. És per això que les famílies d’ètnies practicants solen enviar les seves filles als països d’origen per poder seguir amb la tradició. I és durant aquests viatges que les nenes poden ser sotmeses a aquesta pràctica.
Just després del “tall”, les nenes solen quedar en estat de xoc, pateixen dolors molt intensos i poden tenir hemorràgies i infeccions. A mitjà i llarg termini, les conseqüències solen durar tota la vida. Quan aquestes nenes tornen a Europa, si no les visita un/a pediatra, ningú sabrà el que els ha passat. Elles no ho diran, perquè saben que si ho expliquen els seus pares molt probablement aniran a judici i la comunitat no els donarà suport, ja que ho veuran com una acció encaminada a perjudicar la continuitat “de les seves tradicions”. La complexitat de la MGF fa que no sigui fàcil empatitzar i entendre de veritat la motxil·la que aquestes nenes han de suportar. Silenci, solitud i pressió.
Per sort, però, cada vegada són més els testimonis de dones que han patit la MGF i que estan disposades a parlar. La primera persona que va aconseguir cridar l’atenció de la comunitat internacional va ser la top-model Waris Dirie. Existeixen quatre tipus de mutilació. A la Waris li van practicar la tipus III quan era petita, coneguda com a “infibulació”. És el tipus més agressiu, donat que implica la extirpació total o parcial dels òrgans genitals femenins i el posterior tancament de la vagina, deixant un petit orifici per la menstruació i un altre per l’orina. La Waris no ha oblidat mai aquell dia, tampoc el gran esforç que li va suposar escapar-se de casa, travessar el desert de Somàlia i arribar a Europa. Després de fer-ho públic, va decidir deixar les passarel·les i dedicar la resta de la seva vida a lluitar contra la MGF.
Entitats com Legki Yakaru estan seguint el seu exemple. I reivindiquen que el càstig no és la sol·lució per erradicar la MGF, sinó que cal anar més enllà. Cal abordar la MGF des d’una perspectiva integral i culturalment contextualitzada, i potenciar les següents línies d’actuació:
• Apoderar les famílies d’ètnies practicants mitjançant la creació d’espais de debat sobre sexualitat i drets de la dona. D’aquesta manera seran elles mateixes les que treuran conclusions sobre la temàtica i decidiran si continuar o no amb la pràctica.• Formar i conscienciar els professionals d’àmbits com el sanitari, l’educatiu i el social perquè siguin capaços de detectar, gestionar i prevenir casos de MGF.
• Atenció personalitzada per a les nenes i les mares. És primordial que aquestes persones no se sentin soles i que tinguin sempre algú a qui recórrer en cas de dubte, necessitat o per obtenir informació.Castigar les famílies que duen a terme aquesta pràctica la limitarà, cert, però no l’erradicarà. Cal anar a l’arrel del problema. Cal trencar amb el desconeixement i cal fer-ho ràpid, ja que vivim en una societat on els desplaçaments cada dia són més freqüents. I arran d’aquests, a vegades sorgeixen comportaments discriminatoris per la senzilla raó de no saber empatitzar amb la comunitat nouvinguda, de no conéixer la seva realitat i de no entendre les veritables raons del seu desplaçament. Una visió i educació basada en la diversitat i la multiculturalitat, amb perspectiva de gènere i en clau de drets humans és avui més necessària que mai. Cal canviar la mirada i considerar “aprenentatge” tot allò que percebem com a “diferent”, posant sempre per davant, la dignitat i els drets de les persones.
Elisabet Matamala Mir
Col·laboradora de l’Associació Legki Yakaru – Projecte Heal sobre la MGF
Cornellà de Terri, Catalunya