Mary Judith Ress

No hi ha dubte que estem vivint enmig de múltiples crisis planetàries. Alhora, sentim que estem davant d'un gran canvi evolutiu que està ampliant la consciència humana cap a noves institucions sobre qui som i qui podríem ser en la nostra contínua transformació com a homo sapiens. Estem caminant dins d'un complex i immens canvi paradigmàtic. Sembla que els fonaments filosòfics pels quals hem organitzat la realitat ja no ens sostenen. La família humana està essent esclafada per l'individualisme, el patriarcat i una mentalitat mesquina de la competència.

Això no obstant sabem que l'ésser humà en si és un ésser amb anhel tremend: l'anhel per a la connexió, a pertànyer (a la tribu, a la comunitat, a la família, a la Mare Terra). Volem viure una vida de sentit, plenitud, de poder dir al final dels nostres dies «he complert».

Potser una manera de nodrir el nostre sentit de pertinença és la pràctica de caminar el laberint.

La caminada del laberint és una forma molt antiga de meditar, d'anar cap al nostre interior, amb dubtes, preguntes, consultes, i d’escoltar la nostra pròpia veu, la nostra pròpia saviesa. El laberint és un símbol ancestral de sanació i transformació per al cos, la ment i l'esperit. La ment inconscient està desperta i moltes vegades és com un microcosmos de la teva pròpia vida. Les ferides del passat es transformen en saviesa en el present.

Què és el laberint?

El laberint és un antic símbol de sanació i transformació per al cos, la ment i l'esperit. Es poden trobar laberints al sòl de moltes esglésies d'Europa però també es pot veure la imatge del laberint a l'art religiós del judaisme, a l'art indígena de les Amèriques, a les cultures de Creta i el Tibet i a moltes tradicions místiques. De fet, el caminar del laberint és un ritus tan antic com la mateixa espècie humana: se n'han anat construint i recorrent des de fa milers d'anys per resar, celebrar ritus d'iniciació, naixement, mort i creixement espiritual.

Caminar el laberint és una experiència poderosa: en entrar-hi, la persona es troba en un camp d'energia arquetípica molt fort perquè està recorrent la seva pròpia caminada, la seva pròpia història. Actua com un mirall de la seva pròpia vida. Mitjançant els girs en espiral del camí -la configuració del qual està basada en la geometria sagrada- d'alguna manera es pot desbloquejar, harmonitzar i sanar les ferides. Alhora, al caminar el laberint s'equilibren ambdós hemisferis cerebrals, permetent l'accés a la intuïció i la creativitat. Deixem anar la nostra forma de pensar lineal i analítica i ens movem cap a una consciència més connectada al nostre silenci interior. Durant l'Edat Mitjana, la caminada del laberint va ser vista com una peregrinació: en entrar, el o la caminant es desfeia de tot -pensaments, angoixes, pors- en un acte de neteja i purificació. En arribar al centre, hom experimentava la il·luminació, la claredat i el sentit de la seva vida. Finalment, en el camí de tornada cap a fora, hom sentia la unió, la integració amb tot l'univers. El laberint representa el cosmos vivent, la xarxa holística que interconnecta tot amb tot.

Després del recorregut, agafeu-vos una estona per escriure o dibuixar les vostres experiències, imatges, somnis, desitjos i compromisos per a la vostra vida i el vostre futur. Si realitzeu el recorregut amb altra gent, convideu-los a compartir les seves experiències. Amb el jovent i els activistes climàtics aquest procés es pot centrar en el seu treball i en el compromís per treballar per ajudar a sanar el planeta.

El laberint sempre ha sigut un instrument de sanació i transformació. En aquest moment de la història del planeta, estem redescobrint aquesta pràctica espiritual per sanar-nos de les ferides personals i globals. Avui en dia, de laberints se'n poden trobar a molts de llocs com ara centres de retir, hospitals i parcs públics. Aquí a Xile, tenim un laberint que és una rèplica del laberint de Chartres, a Tremonhue, Centre d'ecoespiritualitat, a San Alfonso, Cajón del Maipo. Hi sereu molt benvinguts/des!