Urgeix prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals
Urgeix prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals
Steve Connor
La Jornada – The Independent
La població humana està lligada a un augment inexorable durant aquest segle que no variarà amb facilitat, ni tan sols per esdeveniments apocalíptics com una tercera guerra mundial o una pandèmia letal. No existeix un ajustament ràpid a la bomba del temps demogràfica, perquè el número d’humans s’ha elevat fins a un nivell en el qual té impuls propi, que no pot veure’s afectat de forma significativa ni tan sols per desastres globals inimaginables, segons un estudi poblacional elaborat per científics, publicat per The Independent.
Adverteixen que les mesures dissenyades per reduir la fertilitat allà on el creixement demogràfic és més ràpid, només tindran impacte a llarg termini, pel que han d’anar acompanyades de polítiques orientades a reduir el consum de recursos naturals.
Dos ecologistes que normalment estudien poblacions animals en llibertat han conclòs que el nombre actual de persones en el planeta representarà un dels problemes més crítics per a la vida sostenible els propers cent anys, encara que tots els països adoptessin una política draconiana d’un fill per parella. L’impuls demogràfic inexorable de la població humana erosiona ràpidament el sistema de sosteniment de la vida a la Terra, aprecien els professors Corey Bradshaw, de la Universitat d’Adelaida, i Barry Brook, de la Universitat de Tasmània, en un estudi publicat a la revista Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA.
La població mundial actual és d’uns set mil 300 milions, i els demògrafs calculen que aquest nombre arribarà a uns nou mil milions cap al 2050, i a 25 mil milions el 2100, tot i que això es basa en les actuals taxes de fertilitat, que s’espera que es redueixin les properes dècades.
El professor Bradshaw va declarar a The Independent que l’estudi es va dissenyar per avaluar les xifres de població humana amb la visió d’un ecologista que estudia els impactes de la natura sobre els animals, per determinar si factors com pandèmies i guerres mundials podrien tenir una influència important en les projeccions.
En definitiva, trobem que la població humana és tan nombrosa, que té el seu propi impuls. És com un cotxe que corre a 240 quilòmetres per hora: pots pitjar el fre, però trigaràs una estona en aturar-te, va explicar Bradshaw.
Examinem diversos escenaris de canvi en la població humana d’aquí a l’any 2100, ajustant les taxes de fertilitat i mortalitat per determinar la gama plausible de magnituds de població cap a finals de segle. Fins i tot una política d’un fill per parella –com la de la Xina– arreu del planeta, aplicada el proper segle, o esdeveniments de mortaldat catastròfica com un conflicte global o una pandèmia, donarien un resultat probable d’entre cinc mil i deu mil milions d’habitants el 2100, va afegir.
Els investigadors van idear nou escenaris que podrien influir en la xifra d’humans d’aquest segle, que van des d’una activitat normal amb les taxes de fertilitat actuals fins a una improbable política d’un fill per família arreu del món, o a catàstrofes mundials en les que morissin milers de milions.
Va sorprendre que un escenari de tercera guerra mundial de cinc anys, amb la mateixa proporció de morts de la primera i segona Guerres Mundials combinades, amb prou feines registrés un parpelleig en la trajectòria de la població humana d’aquest segle, va comentar el professor Brook.
Les mesures de control de la fertilitat mitjançant les polítiques de planificació tindran impacte a la llarga en reduir la pressió sobre els limitats recursos, però no pas immediatament, va precisar. Els nostres tataratarataranéts podrien resultar beneficiats amb aquesta planificació, però no pas els pobladors actuals, va advertir. Simon Ross, cap executiu de l’organització filantròpica Population Matters va expressar que introduir la planificació familiar moderna en el món en desenvolupament costaria menys de quatre mil milions de dòlars, que és com la tercera part del que el Regne Unit destina a ajuda a països en desenvolupament cada any. Així doncs, si bé la reducció de la fertilitat a nivell mundial no és un ajustament ràpid, és relativament barat, confiable i popular entre la major part de la població, amb efectes positius en general, va manifestar.
Steve Connor
La Jornada – The Independent