VIOLENCIA I LLUITA PER LA PAU AL CAMP

Fra Beto

---

Ai dels que uniu casa i aneu afegint camp amb camp, fins a arribar a acaparar tot el terreny...! Is 5,8

Al Brasil, el 20% més ric de la població té 26 vegades més que el 20% més pobre. I l’1% dels propietaris de la terra acaparen el 46% de les terres productives del país que ocupa mitja Amèrica Llatina. El Brasil és el país amb pitjor distribució de la renda de tot el continent o, segons alguns analistes, la pitjor del món. Per la CNBB (Conferència Nacional de Bisbes Brasilera, catòlica), “els únics sectors socials que compten avui per al govern són els empresaris, els banquers, els grans propietaris de la terra i els polítics que poden votar a favor del govern. El PIB del país és ascendent, però el salari (115US$, el mínim) és descendent en termes reals”. Mentrestant, el Moviment dels Sense Terra, que va obtenir el 1991 el Premi Alternatiu de la Pau, continua lluitant per la Pau al camp i clamant per la Justícia.

Gairebé mil dies després que el president Fernando H.Cardoso obtingués a les urnes la major consagració de la història d’un president brasiler, va haver d’enfrontar en els carrers una onada de protestes promoguda per l’única organització actuant d’oposició existent, el Moviment dels Sense Terra (MTS), que va commocionar tot el país amb una marxa nacional de més de 15.000 Km. Aquesta marxa iniciada al febrer (60 dies de camí), des de diversos punts situats a 15 estats diferents, va arribar a mobilitzar 35.000 persones, segons la policia militar (50.000 segons el mateix MST), i va acabar l’històric 17 d’abril de 1997 a l’Esplanada dels Ministeris de Brasília amb una immensa manifestació que va col•lapsar per unes hores la ciutat.

En la seva reunió d’una hora i un quart a palau amb el president Cardoso, l’MST no va arribar a cap acord amb ell: “De res no serveix rentar el porc amb xampú: el president està mal informat sobre la realitat i no vol admetre els problemes”, va dir un portaveu de l’MST. Per això, el moviment va prometre al president que mantindrà les ocupacions de terres i doblarà el nombre de campaments. “Anem a fer de la reforma agrària la mateixa bandera d’èxit que vam fer amb les campanyes “Eleccions directes ja!” i “Fora Collor!”, afirmà Rainha, un dels líders de l’MST.

La direcció de l’MST avaluà molt positivament la marxa de 60 dies que culminà amb la major manifestació contra el govern de Cardoso en tot el seu període de mandat. A partir d’aquesta experiència, l’MST creu que està en condicions de participar amb més lideratge en l’oposició, sense haver de convertir-se per això en un partit polític: “No aspirem al poder, lluitem per una qüestió major, que va més enllà dels interessos electorals!”, va dir Rainha. El grup admet que el 1998 any electoral, quedarà marcat principalment per la qüestió agrària. Fins i tot admet, informalment, que l’MST haurà de tenir candidats propis.

L’MST constitueix la força principal popular més original, massiva i activa i una de les realitats socials amb més esperança en el poble brasiler, digne que tot el continent en faci un seguiment i li doni solidaritat en aquest temps de desorientació i de desencís respecte a la qüestió política.

Un sondeig de l’Ibope brasiler de març de 1997 constatà que el 85% dels enquestats donen suport a les ocupacions de terra, sempre que siguin sense violència i sense morts; el 94% considera justa la lluita de l’MST per la reforma agrària; el 77% va considerar l’MST com un moviment legítim; el 88% va dir que el poder públic hauria de confiscar les terres incultivades i distribuir-les entre aquells que no en tenen.

Per culpa dels mitjans de comunicació, que gairebé mai no ensenyen l’altra cara de la moneda, molts ignoren que l’MST, fundat l’any 1984, està organitzat a 21 estats brasilers, en els quals ja va assentar, gràcies a ocupacions d’àrees ocioses, a la vora de 138.000 famílies amb una renda mitjana de 3,7 salaris mínims mensuals (la renda mitjana estatal és de 3,82 salaris mínims per família).

De què serveix ocupar terres si no hi ha crèdit, assistència tècnica i infrastructura? És allò que es pregunten molts, més fixats en la suposada incapacitat dels agricultors que en les grans extensions de terres ocioses dels latifundistes.

L’MST creà el 1992 el Sistema de Cooperatives d’Assentats (SAC), afiliat a la Confederació de Cooperatives de Reforma Agrària del Brasil (CONCRAB).

Aquesta entitat reuneix 45 cooperatives de producció agropecuària, 10 cooperatives regionals de comercialització i desenes d’associacions i cooperatives centrals de vuit estats. El SAN està establert actualment en uns altres cinc estats.

Què fa la CONRAB? Edita cartilles sobre qüestions comptables i laborals i promou cursos de formació tècnica. Per a perfeccionar-la, la CONCRAB manté a Veanòpolis (RS) l’Institut Tècnic de Capacitació i Investigació de la Reforma Agrària (ITERRA).

En els últims quatre anys la CONCRAB canalitzà a la vora de 300 milions de dòlars cap als assentaments, gràcies al programa especial de crèdit per a la reforma agrària i convenis firmats amb els ministeris de Treball i Agricultura.

El qui necessita veure per creure hauria de visitar assentaments altament productius com el de Sao Mateus (ES), amb capacitat per collir 10 sacs de cafè en època de safra; o el de Sarandi (RS), que refrigera 13 mil litres de llet per dia...

La major productora de llavors oleaginoses d’Amèrica Llatina és la Cooperal, a Bagé (RS), vinculada a la CONCRAB. Els assentaments d’Hulha Negra i Bagé representen el 40% de la producció nacional d’hortalisses.

En resum: l’MST ocupa terres per treballar i produir; el latifundi acumula per especular. L’equivocat no és l’MST.

MANIFEST DELS “SENSE TERRA” AL POBLE BRASILER

1-Som sense terra. Som treballadors i somniem amb un Brasil millor per a tothom. Però en la societat brasilera actual, al poble li nega el dret a una vida digna.

2- La nostra situació té les seves causes històriques en l’explotació del poble per les elits ambicioses. I ara, s’agreugen amb la política econòmica neoliberal del govern de Fernando Henrique Cardoso.

3- Hem sofert persecucions, falses acusacions per part de polítics conservadors, del govern i dels latifundistes. Però el nostre moviment creix i té el suport de la societat.

4- Continuarem mobilitzats, utilitzant totes les formes de pressió possibles. La lluita és l’arma dels pobles. I és legítima.

5-Lluitm per la reforma agrària per treballar, produir i garantir menjar abundant a la taula de tots els brasilers.

6- Amb la reforma agrària millorarem les condicions de vida de tothom. El poble necessita aliment barat, millors salaris, educació, habitatge i salut. Volem reconstruir un Brasil sense desocupació, sense èxode rural ni jove llançats al crim i la prostitució.

7-No ens enganyem, amb la propaganda del govern. La política que beneficia el capital estranger i el sistema financer és la que genera la desocupació, la fallida de la indústria nacional i de l’agricultura. I això és responsabilitat d’aquest govern.

8-Votarem contra el govern en aquestes eleccions. Votarem els candidats que tinguin posicions fermes a favor dels interessos del poble. No volem caritat, sinó drets i dignitat.

9- Volem un Brasil millor. Un Brasil per a tothom. Amb atenció a les necessitats bàsiques del poble, amb la democratització de la terra, de la riquesa i del poder. Un Brasil on hi hagi esperança, futur per a la nostra gent i l’orgull de construir una nació per als brasilers.

10-Treballadors, intel•lectuals, petits empresaris, jubilats, mestresses de casa i estudiants, tots necessitem unir-nos per construir un nou projecte de desenvolupament per al Brasil. Un projecte del poble brasiler.