Raymond Jean Julien Charles

A dia d’avui la situació de seguretat a Haití segueix essent precària. La violència continua, bandes armades segueixen ocupant territoris amb la complicitat del govern. La preocupació és permanent. Han ressorgit les tensions i els tiroteigs entre aquestes bandes, pel control de les zones metropolitanes de Port-au-Prince.
El lliurament de productes bàsics essencials, així com les existències de mercaderies en les diferents regions segueixen essent inaccessibles degut a les enormes dificultats per poder transportar-les i distribuir-les. Aquesta lamentable situació és deguda a la inseguretat generalitzada i persistent, vinculada a l’existència de les bandes armades.
Tot això provoca l’augment dels preus dels aliments, l’escassetat dels productes en els mercats i l’impacte en la cadena de subministrament, fets que s’han agreujat en els darrers temps. El tancament de la frontera entre Haití i la República Dominicana limita el desplaçament dels joves haitians, que són retornats en condicions inhumanes. Així doncs, les amenaces sobre la infància i la joventut haitianes han empitjorat.
A Haití, les bandes amenacen el futur dels nens. La inseguretat i la violència priven a milers de nens de la seva educació. Moltes escoles de la capital s’han buidat per culpa d’aquelles, bé perquè han tancat, bé perquè no s’hi pot accedir. Les famílies, les dones i els nens tenen dificultats per sortir de les seves llars; els nens i joves tenen por d’anar a escola pels constants tiroteigs entre les bandes i la policia o l’exèrcit.
Segons la representant d’UNICEF a Haití i el Ministeri d’Educació Nacional i Formació Professional (MENFP), a principis de 2024, a tota la zona metropolitana de Port-au-Prince havien tancat la majoria d’escoles, 772 a Croix-des-Bouquets, 446 a Tabarre, 274 a Cité Soleil i 200 més a Martissant, Fontamara, Centre-Ville et Bas-Delmas. Les bandes mantenien el control de les escoles, on els directors havien de pagar als seus caps per garantir una
precària seguretat. El tancament es produí quan els responsables de les escoles no pogueren seguir pagant
a les bandes armades.
A aquests fets s’hi ha d’afegir que moltes escoles han estat ocupades per famílies desplaçades, els fills de les quals corren el risc d’abandonar els estudis i ser reclutats per les mateixes bandes armades i així seguir exercint violència, a canvi d’un sou setmanal. En deu dies (inici 2024) 10 nens foren assassinats. Segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM), el febrer de 2024 hi havia 360.000 desplaçats a tota la nació, la immensa majoria en condicions deplorables, sobretot al voltant de la capital, on l’índex de suïcidis (fins fa ben poc un tema tabú) es va disparar.
Dones, nens i joves són les víctimes principals d’aquestes condicions de vida precàries, sense higiene ni sanejaments adequats, sense accés als serveis bàsics, sense aigua potable i sense intimitat, amb un risc creixent de violència de gènere. La situació de misèria vinculada a la migració ha augmentat degut a les restriccions de tot tipus que comporten la violència i la inseguretat permanents. Tal catàstrofe prové, en bona mesura, de la complicitat de potències externes (Estats Units...) que permeten —si no fomenten— la venda, el comerç i el tràfic d’armes al país. Les seqüeles dels desastres més recents, com el terratrèmol del 12 de gener de 2010, el pas dels
ciclons Isaac i Sandy, les inundacions i els sismes submarins i, recentment l’impacte del terratrèmol d’agost de 2021, segueixen presents i se sumen a una ja precària subsistència.
Les comunitats afectades segueixen afectades i contemplen, amb certa impotència, l’extensió de la fam i la mort. La població vulnerable i “vulnerabilitzable” segueix essent majoritària.
L’Associació de Solidaritat Haitiana a Catalunya treballa per identificar, analitzar i actuar davant d’aquests conflictes, reduir els riscos de la població, mitigar els efectes dels esdeveniments mitjançant activitats de formació i desenvolupament. Juntament amb el Centre d’Educació Integrada (CEI) treballem amb nens i joves al Departament del Sud-est d’Haití (Jacmel) per aconseguir una educació multidisciplinària, allunyada de la violència i l’explotació.