VIVIM EN EL COS DE LA PACHAMAMA

---

«La Terra és la carn de la Pachamama, on podem sembrar.

Els turons són el cap de la Pachamama.

Els antigals* són les orelles de la Pachamama on duem les nostres ofrenes

Les plantes són els vestits de la Pachamama.

Les garrigues, els boscos, són el cabell de la Pachamama.

El vent és la respiració de la Pachamama.

Les aigües que corren són la sang de la Pachamama.

Les feines, pensaments i saviesa que nosaltres generem són les mans de la Pachamama.

Els anys són els peus de la Pachamama.

Les viandes, fruites, blat de moro, patates són els pits de la Pachamama, perquè d’ella ens alimentem.

La vida que ella ens regala –i per això estem vius- és el ventre de la Pachamama.

Les malalties són les deixalles de la Pachamama.

Les llavors són la fertilitat de la Pachamama, la seva feminitat.

La mort són les ungles de la Pachamama.

Les setmanes són els dits de les mans de la Pachamama.

Els mesos són els dits dels peus de la Pachamama.

Els llacs i els mars són la boca de la Pachamama.

Els cims nevats són les dents de la Pachamama.

Les pedres i les roques són els ossos de la Pachamama.

L’arc de Sant Martí és la wiphala de colors, la bandera de la Pachamama.

Els animals salvatges són les seves criatures estimades.

Les aus són les missatgeres de la Pachamama.

Els éssers humans som els fills més estimats de la Pachamama».

Poema de Carlos Yujra, yatiri aimara, de La Paz, Bolívia. Recollit a Yavi, Humahuaca, Argentina, per Manuel Pliego, de boca de Víctor Bascopa, indígena kolla, en un taller de Espiritualitat Andina.

* Antigal: lloc dels antics, restes arqueològiques dels avantpassats.