Zumbí de Palmares i els quilombos
Zumbí de Palmares i els quilombos
David Raimundo Santos
Per parlar de Zumbí és precís conèixer alguna cosa dels quilombos principalment del quilombo de Palmares on ell dedicà tota la seva vida a la lluita per l’alliberació del seu poble negre.
En els llibres oficials d’història no es diu quasi bé res sobre les lluites contra l'esclavitud.
Els amos de les instal•lacions sucreres dominaven els esclaus amb la violència més extrema. Per tot Brasil hi hagueren quilombos durant tot els temps de l'esclavitud negra. El quilombo va ser el lloc on el negre era lliure. Al quilombo hi havia un tipus de societat diferent de la nostre actual. De quilombos n'hi hagueren de grans i de petits i tenien vincles entre sí, mantenien relacions comercials amb distints llocs. Els palmarencs cultivaven arròs, fesols, mandioca, canya, patata i llegums i diversos tipus de fruites. Alguns palmarencs tenien grans coneixements de la metal•lúrgia del ferro, amb tècniques portades d’Àfrica. Alguns quilombos tingueren gran importància com el d'Ambrosi a Minas Gerais, que va arribar a tenir més de 10.000 habitants. Quan fou destruït, en el seu mateix lloc en sorgí un de nou, el de Campo Grande, més gran que el d'Ambrosi.
El quilombo de Palmares resistí cent anys. El seu origen es anterior a 1600. No se sap l'any exacte. A Palmares hi havia onze poblats coneguts. Cada poblat tenia un cap reconegut per la seva força, intel•ligència i habilitat. Hi havia lleis rigoroses, amb pena de mort per al robatori, l'adulteri, l'homicidi, etc. Allò que els unia era el fet de que tots lluitaven per a la llibertat, contra l' opressió i l' explotació.
La regió de Palmares rebé aquest nom perquè hi havia una gran quantitat de palmeres i bosc tancat ple d'animals perillosos. Hi havia serrats i precipicis. Documents d'aquesta època testimonien que Palmares era un veritable Estat negre. Els atacs i les persecucions eren moltes, totes les expedicions dels colonitzadors fracassaren a Palmares. Aconseguiren la rendició de Ganga Zumba, cap de Palmares, a base de falses promeses.
Zumbí, va ser fet presoner quan tot just acabava de néixer. Fou entregat a un sacerdot, que el feu escolà i li ensenya llatí i portuguès. Als 15 anys Zumbí va fugir a Palmares, però va tomar algunes vegades a Porto Calvo, on visqué, per visitar el seu pare. Zumbí essent molt jove, fou ja cap d'un dels poblats. Per acord amb Ganga Zumba al 1678, Zumbí passà a ser cap de les Forces Armades de Palmares. Per a Zumbí, allò important no era viure lliure tot sol, sinó alliberar tots els negres que encara eren esclaus.
Ganga Zumba, cap del quilombo anterior a Zumbí, fou traït pels portuguesos, i els seus amics. Van enverinar a Ganga Zumba i van assassinar als seus homes de confiança; els caps Juan Mulato Canhongo, Amaro i Gaspar foren degollats; els altres varen ser repartits entre els grans propietaris de la regió. El governador i fins i tot el propi rei de Portugal, van enviar missatges a Zumbí, oferint-li el perdó, llibertat i terra per a ell i la seva família si deposava les armes. Zumbí no acceptà mai cap acord. De 1670 a 1680 els portuguesos van fer 25 atacs als quilombos de Palmares.
Domingo Jorge Vehlo, el "bandeirant", cec d'odi, va descarregar la seva bogeria, degollant dos-cents indis. El 1692 el P. Antonio Vieira escriu al rei de Portugal dient-li que no hi havia cap possibilitat de negociar amb els habitants del quilombos, que l'única possibilitat era destruir totalment Palmares. Portugal necessita formar l' exercit més fort de tota la seva historia colonial: va reunir cinc mil homes i sis canons. Hi va haver un gran combat. Al 1695, al bosc, Zumbí intenta reorganitzar l'exèrcit. Fou vist a Penedo (Alagoas) capitanejant un grup, buscant armes i municions. Hi havia diversos grups de negres armats al bosc. Un d'ells era manat per Antonio Soares, que fou capturat pels "bandeirantes" de Sao Paulo. Els paulistes ataquen i els negres no es rendeixen; prefereixen morir. El 20 de Novembre de 1695 Zumbí mor. El seu cap va ser tallat i exposat a la plaça pública, a Recife. Alguns palmarencs van anar a Paraíba, a on juntament amb altres negres i indis fundaren el quilombo Cumbe, que era molt combatiu i sobrevisqué fins al 1731. Les terres de Palmares foren repartides entre els amos de les instal•lacions sucreres.
El 1986, atenent les reivindicacions de la comunitat negre, les terres on hi va haver el quilombo de Palmares (Serra de Barriga) foren preses pel Govern Federal i s'erigí en el seu lloc el memorial de Zumbí, on tots els anys es realitzen actes públics i celebracions el dia 10 de novembre.