Begoña Iñarra, Missionera de Nostra Sra. d’Àfrica. Madrid

Estem davant d’una important transformació mundial, la Quarta Revolució Industrial (4.0). Al parlar-ne s’esmenten els avenços tecnològics i els possibles beneficis per al benestar de la humanitat. Però no es consideren tant les seves conseqüències negatives en tres aspectes: treball humà, democràcia i ètica pública. I gairebé ni s’esmenta el fet que si la 4.0 és producte de la intel·ligència, la creativitat i el treball de l’ésser humà que viu en societat, és aquest qui l’ha de governar i decidir quina mena de societat de les persones desitja instaurar i viure.

            En el nostre món globalitzat les decisions sobre la societat desitjada s’han de debatre en fòrums mundials i democràtics on totes les capes de la societat hi hagin d’estar presents i les decisions es prenguin democràticament.

            La tecnociència de la 4.0 ja és una realitat imparable que es desenvoluparà molt més en el futur i és, en ella mateixa, quelcom positiu. Però per tal que sigui beneficiosa per a la humanitat, ha de ser regida amb prudència perquè es transformi en desenvolupament solidari i inclusiu que millori les vides de tots els éssers humans, del planeta i dels éssers que l’habiten.

            El que està en joc a la 4.0 és una antropologia entre l’ésser humà individualista i l’ésser humà prosocial. Polítics, empresaris, investigadors, mitjans de comunicació i publicitat envien el missatge que la majoria de la societat està formada per éssers «individualistes» i interessats incapaços de tenir en compte el bé comú i els altres. Això no es fonamenta en la realitat, sinó en opinions i suposicions. L’evidència objectiva, basada en experiments i investigacions empíriques, afirma que la majoria de les persones tenen un comportament prosocial i són capaces de sacrificar-se per assolir objectius col·lectius. La consciència humana i l’espiritualitat que inspiren els comportaments evolucionen vers comportaments prosocials i no egoistes.

            A la nova societat de la 4.0 hem d’estar molt atents per discernir els valors de la vida, decidir la tecnologia i les polítiques que mereixen ser desenvolupades, oposant-nos a allò que duria a una societat de mort. Necessitem orientacions que ens ajudin a discernir en quina direcció moure’ns i a argumentar allò que acceptem i allò que frenem a la societat.

            La utopia (perquè avui encara no existeix, però podria fer-ho demà) que François Houtart va presentar a l’Assemblea General de l’ONU de 2009 ens pot guiar i ser inspiració creadora de coherència per orientar l’acció personal i col·lectiva en la construcció del Bé Comú de la humanitat en la nova societat de la 4.0. Els seus 4 fonaments defineixen el creixement, el desenvolupament, la prosperitat, i la civilització que desitgem i ens donen arguments per orientar una revolució tecnològica que sigui ètica.

La relació amb la natura: passar de l’explotació il·limitada dels recursos de la Terra, per enriquir-se, al respecte cap a la natura, font de vida. Assegurar l’ús raonable dels recursos no renovables i la regeneració de la terra. Això requereix el control col·lectiu dels recursos i la no mercantilització de béns bàsics per a la vida com ara llavors, aigua, aliments, etc.

La nova tecnologia ha de respectar la natura, sense estendre l’extractivisme.

La producció de béns i serveis per a la vida, privilegiant el valor d’ús sobre el de canvi, en una economia orientada a produir béns i serveis per a la vida material, cultural i espiritual de tots els éssers humans del món, i no valor afegit, ni acumulació privada.

A la 4.0, on el treball i la configuració laboral canviaran totalment, les relacions de producció s’han de basar en la solidaritat i en bons serveis públics, sense explotar el treball. En disminuir la feina, la renda mínima o altres solucions pactades amb la societat han de procurar una vida digna a totes les persones.

L’organització sociopolítica reorganitza la vida col·lectiva, social i política a través de la democràcia generalitzada a totes les institucions i relacions humanes, inclosos els temes de gènere. Tothom participarà, els drets humans seran respectats i es crearan noves organitzacions internacionals per resoldre els problemes mundials.

Davant la 4.0 cal un debat fonamental per decidir quins aspectes són acceptables o no, la forma i els objectius de la nova economia i el paper de les empreses que han d’estar al servei de la societat i no pas del capital. S’haurà de debatre sobre els canvis justos i equitatius, les polítiques públiques necessàries que assegurin el benestar de tothom i aportin l’educació, formació i qualificacions professionals necessàries a la 4.0.

Els significats de la vida i l’ètica, assegurant la participació i contribució de totes les cultures, coneixements, filosofies i religions al bé comú de la humanitat i a l’elaboració de les seves ètiques.

Aquesta ètica ha de ser capaç d’humanitzar la 4.0 per tal que la tecnologia esdevingui més atractiva i emocionalment més intel·ligent en formes solidàries i no manipuladores.

            Aquesta utopia fa possible i sostenible un model global de desenvolupament econòmic i tecnològic a escala humana, amb plena participació de comunitats i la inclusió social per aconseguir el «Bon viure».

            Per fer realitat la utopia, l’únic poder que tenim és transformar-nos nosaltres mateixos. Això suposa canviar la nostra manera de pensar, de veure el món, l’ésser humà i tots els éssers de la natura; viure ja els valors d’aquest nou paradigma; obrir-nos a les novetats i afavorir les actituds que ens permetin integrar-nos i lluitar per a una nova societat tecnològica més solidària, on es respecti la dignitat de la persona i de tots els éssers del planeta. Les nostres decisions ens duran a intervenir en societat i en política (govern de la cosa pública) i així contribuir a l’adveniment de la utopia.

            Presentem alguns canvis que ens permetran obrir-nos al nou món, canviar de mentalitat i viure en les nostres relacions la societat que volem construir.

            La interconnexió de tot amb tot, en el cosmos, en la societat i en tota vida. D’allà en sorgeix la interdependència (tots depenem de tots), d’on es desprèn el deure de solidaritat universal amb tothom i amb tot. Aquesta comprensió desperta un sentiment de pertinença a aquest «tot», de parentiu amb els altres éssers de la creació, d’apreciar el valor intrínsec d’existir i revelar quelcom del misteri de l’univers. Això també és espiritualitat.

            Mirar la societat, el món, l’univers holísticament. Tot està interrelacionat amb tot i el «tot» és superior a la suma de les parts. Actuant junts s’aconsegueixen millors resultats.

            Viure una espiritualitat política. L’espiritualitat (bufec, alè que manté la vida) posa la vida en el centre i és allò més profund de l’ésser. És relació, comunió, unitat tot, amb tots i amb el Tot. La meva espiritualitat és com em situo davant la realitat, defensant amb la vida. La política és el govern i administració de les qüestions públiques, la gestió d’allò «comú» i la recerca del bé comú. L’espiritualitat és política, o no és espiritualitat. La política ha de ser ètica i defensar el bé comú, si no és falsa política. Viure una espiritualitat política significa defensar la vida per a tothom, allò que faig guiada per l’esperit de Jesús si sóc cristiana. 

            L’evolució de l’univers va sempre envers més vida, més diversitat, més complexitat. Com a part de l’univers, l’ésser humà evoluciona i canvia contínuament. No som, sinó que «anem essent», fent-nos, a mesura que cocreem el món. És una invitació a mirar el futur, sense enyorar el  passat.

            Passar de ser administradors de la natura, a ‘ser-ne part’ suposa un canvi antropològic. La consciència ens fa responsables, als humans, de la vida del planeta i de tots els éssers que la formen. Som cuidadors del planeta i de la vida.

            El decreixement és disminuir la producció per establir les relacions d’equilibri entre l’ésser humà i la natura i entre els éssers humans entre ells. El creixement actual és com un riu desbordat / Tothom desitja que baixi l’aigua (el decreixement) per començar la vida normal. El decreixement ens convida a viure l’alegria de compartir, de ser solidaris i de veure com la vida del més petit millora.

            Passar de l’economia del creixement continu del PIB a una economia que tingui en compte les necessitats bàsiques de les persones: aigua, feina, educació i igualtat i les limitacions del planeta: contaminació atmosfèrica, canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat. Una economia que permeti a les empreses enfrontar-se als reptes socials i mediambientals del futur.