Rui Manuel Grácio Das Neves . São Paulo / Lisboa / Índia

La Revolució 4.0 no és exclusivament un fenomen occidental, sinó que té els seus "motors" instal·lats arreu del planeta, i els seus efectes ja fa temps que afecten els cinc continents. També a l’Àsia. On l’Índia juga un paper de primera línia, sobre el qual fóra bo de reflexionar. 

       Em refereixo concretament als reptes que la Revolució 4.0 presenta en aquest continent de l’espiritualitat, Àsia, i em vull concentrar en l’Índia, país d’una extensió gairebé continental, pàtria originària de tantes religions mundials i destí privilegiat actual de milions de peregrins que van a la recerca del sentit de les seves vides.

       No sóc indi, però he viscut en aquest país i solc viatjar-hi anualment, cosa que em permet avaluar-lo també com un "observador participant".

       Em sembla que l’Índia està en un moment crucial de la seva història mil·lenària. En pretendre tenir un paper a jugar en l’actual ordre mundial, se n’ha adonat fa temps que, sense acompanyar el progrés científic, i en especial el progrés tecnològic, no es podria trobar en el grup dels països "més desenvolupats", i tenir alguna paraula a dir en l’actual "(des)ordre mundial". Per això, l’Índia ha apostat decididament per un desenvolupament tecnològic fort en alguns dels àmbits: desenvolupament informàtic (número u mundial), alta tecnologia mèdica, tecnologia espacial...

       Per exemple, a l’Índia hi ha 42 de les 52 empreses de software certificades amb el nivell superior de qualitat, 20 de les quals a la mateixa ciutat: Bangalore. I aquesta urbs reuneix el nombre més important d’empleats de la indústria del software i serveis informàtics, un autèntic "Silicon Valley" de l’Índia.

 L’èxit de l’Índia

       Segons estudis actuals, aquest èxit es deu a diversos factors: la innovació i investigació del sector acadèmic, la determinació empresarial, el suport institucional, la mà d’obra altament qualificada i els alts estàndards de qualitat, units a l’accés a mercats encara no explorats.

       Fins i tot hi ha qui suggereix que l’Índia serà en dues dècades la segona potència econòmica del món, superant els Estats Units i només darrera la Xina.

 Múltiples preguntes encobertes

       Això no obstant, aquí llancem una pregunta crítica. Tot això significa que és certa l’equació "major desenvolupament tecnològic=major igualtat"? En el cas de l’Índia no sembla pas que ho sigui, atès que la gran embranzida tecnològica en poques dècades no ha resolt les enormes asimetries socials que conviuen al país, especialment a nivell de gènere i de pobresa. I és que, creixement econòmic no significa necessàriament igualtat social. El creixement econòmic (segons els models del model capitalista imperant) no implica la superació de les asimetries i injustícies econòmiques i socials. Aquest és un problema també de crítica per als instruments teòrics d’avaluació mainstream del que és realment "desenvolupament econòmic" i dels seus criteris.

       Una altra qüestió crítica sorgeix aquí també: és neutral la tecnologia? Això és quelcom que es dóna per suposat en el discurs oficial de l’economia capitalista, però no sembla ser quelcom corroborat per la investigació històrica. En efecte, la tecnologia desenvolupada els darrers segles és una tecnologia "de classe". Què significa això? Significa que és una tecnologia que afavoreix el capital, a la major acumulació de beneficis per part dels posseïdors del capital, però que no ha pas significat major alliberament i justícia per a les persones treballadores. Podria ser diferent, però no ho és en la realitat.

       Aquesta és una qüestió que ja havia estat tractada per l’Escola de Frankfurt el segle passat, i també s’havia apuntat en aquell llibret deliciós que era Small is Beautiful, d’Ernst Friedrich Schumacher, en proposar les tecnologies apropiades com a sortides per als països de l’anomenat (aleshores) Tercer Món o (més cínicament) "països en vies de desenvolupament". Podríem aleshores treballar per aconseguir una tecnologia que afavoreixi més el món del treball que no pas al del Capital?

       I a partir d’aquesta darrera qüestió, una altra més que es torna a plantejar. És la tecnologia neutral pel que fa a valors?

 Què significa això?

       La pregunta és si és possible incorporar massivament un model tecnològic sense que impliqui necessàriament afectar els principis ètics, filosòfics, religiosos d’una determinada comunitat. L’experiència europea pot mostrar que l’evolució tecnològica no ha sigut neutral respecte als seus valors, diguem-ne "humanistes". Teòricament, no necessitaria que la tecnologia hi estigués en contra. Però amb el model concret de producció i de desenvolupament en el qual vivim, sí que sembla haver-hi estat.

       La contradicció entre les visions tecnològiques i religioses del passat ha estat ben palpable sempre. No necessàriament ha sigut per influir en més esclavitud de l’ésser humà. La visió tecnològica també ha possibilitat una visió més optimista del món. De vegades massa optimista sobre el domini del món (vegeu-ne la correcció per part dels moviments ecologistes mundials). Però s’hauria d’avaluar en què ha estat beneficiós i en què no. (Per fer-ho, s’hauria de discutir i assentar prèviament uns criteris avaluatius més crítics i rigorosos). En tot cas, l’impacte de la tecnologia en el món dels valors sí que s’ha produït.

       Però l’experiència europea ha estat una. La de l’Índia, que ha apostat ben aviat per un desenvolupament tecnològic sense deixar de banda els seus valors espirituals (principalment hinduistes), està encara per veure. La pregunta, cruament formulada, és: és possible mantenir un accelerat desenvolupament tecnològic sense que tot això impliqui que la societat índia perdi els seus valors espirituals en benefici d’una Índia cada vegada més occidentalitzada i materialista? Explicar cadascun dels pressupòsits aquí presents seria una tasca llarga. Perquè no és pas tot clar en una part, i fosc a l’altra. Dependrà de les nostres interpretacions personals (i col·lectives). Però m’agradaria deixar formulat aquí aquest problema, per tal que ens serveixi d’estímul intel·lectual i ens permeti continuar investigant al respecte.

       I encara està per veure si aquesta nova revolució tecnològica 4.0 beneficiarà o no més a la Humanitat en el seu sentit total (i no a una part, potser una minoria). És a dir, si crearà encara més asimetries que les que diu resoldre, i si facilitarà també la vida als més pobres.

 Una aportació indígena llatinoamericana

       Per acabar voldria destacar aquí el sucós diàleg que vaig tenir darrerament amb un amic espanyol, Emmanuel Lizcano, sociòleg, que va viatjar recentment a Mèxic on va estar en contacte amb indígenes maies, a través del professor Gustavo Esteva. Va quedar sorprès que aquests "indiets/es" de la selva ("els altres indis") es dediquessin tan conscienciosament a estudiar les noves tecnologies a la Universitat de la Terra, a Oaxaca.

       I ells li van respondre que no volien ser com els occidentals, que cada vegada que apareix una nova tecnologia canviem les nostres vides, personal i col·lectivament, per integrar-les i per adaptar-nos-hi. Aquells pobles amerindis pretenien més aviat al contrari. Volien conèixer-les i avaluar-les, per veure les que s’adaptaven o no a la seva forma de vida. Les que els ajudaven, les incorporaven. Les que no, les deixaven de banda.

       Mentre que a Occident acceptem sense més ni més, acríticament, el principi mecanicista (i fatalista) que les noves tecnologies no tenen mai volta enrere i les acceptem, les incorporem i fem els canvis que calgui en el nostre estil de vida per integrar-les (i així afavorir els interessos tecnològics d’acumulació que hi ha al darrere, o fins i tot, la seva possibilitat d’explotar encara més i millor la feina i d’obtenir beneficis cada vegada més sucosos, que és el principi del capitalisme com a tal), aquella gent ameríndia mostrava, ben al contrari, una altra manera d’afrontar el problema: acceptar per a ells només allò que fos en la línia d’una existència comunitària i humanitzadora de la seva ètnia, i rebutjar tot allò que fos clarament en contra dels seus interessos comunitaris, identitats, i valors vitals. Fa pensar, oi?