Luís Carlos Marrero L’Havana, Cuba

L’ésser humà sempre ha estat en procés d’evolució. La necessitat constant d’anar assumint nous reptes sembla ser un determinant biòpsic-social-cultural-polític i espiritual de la humanitat. Així, aquest desig primari d’evolució ens ha dut a múltiples re-evolucions, en diversos sentits: polítiques, culturals, sexuals, de gènere, entre d’altres que podríem continuar esmentant.

            Vivim en un escenari complex d’interconnectivitats. El món i els seus anomenats confins han deixat de ser secrets i desconeguts. Tan sols accedint a internet podem trobar milions d’informacions –verídiques o no– sobre qualsevol qüestió a investigar. L’era de la connectivitat ens ha apropat encara més: ja que no hi ha fronteres, es pot viatjar arreu del món només pitjant una tecla des de qualsevol ordinador. 

            Avui ens trobem en allò que s’ha anomenat la Revolució 4.0, o Quarta Revolució Industrial. Cal recordar que la Primera Revolució Industrial va tenir els seus orígens a finals del segle XVIII. L’aparició de la màquina de vapor va substituir els telers mecànics i, d’aquesta manera, part de la mà d’obra humana.

            Aquestes primeres «programacions» van donar pas a l’aparició de les energies elèctriques originant, d’aquesta forma, l’anomenada Segona Revolució Industrial. Amb la qual apareix la producció en cadena, i la necessitat de mà d’obra humana va continuar disminuint. Cal acotar que tant el vapor d’aigua com l’electricitat van conduir a un desenvolupament de tecnologies i màquines per produir valor.

            Ja a finals dels anys seixanta del segle passat surten a la llum els anomenats controladors lògics programables. Va ser un ordinador utilitzat en l’enginyeria per industrialitzar processos electromecànics, donant pas a l’anomenada Tercera Revolució Industrial, fundada des dels seus inicis en les teories físiques i alguns materials d’aquest segle.

            Així arribem al nostre segle XXI. El desenvolupament en matèria tecnològica i digital camina amb passos accelerats. Estem en una nova era on els escenaris esdevenen imprecisos i allò virtual sembla anar ocupant més espai-temps sobre la realitat. Hem entrat en l’anomenada Revolució 4.0, la qual va tenir el seu origen en una proposta del govern alemany del 2011, oficialitzada el 2015 i que va proposar de manera succinta la utilització de la informàtica, la robòtica i l’automatització per a la producció de béns i serveis, englobant en el seu quefer la nanotecnologia, la biotecnologia, la robòtica, introduint oficialment la intel·ligència artificial.

            Acompanyant aquest procés, va aparèixer també a finals del segle XX l’anomenat «Transhumanisme» o «Home ++», corrent filosòfica, psicològica i biològica, que pretén crear una mena de superhumà, que no tindrà sentiments ni malalties ni envellirà.

            Enmig d’aquests escenaris, a Cuba, on encara comptem en alguns llocs amb tecnologia analògica, ja s’està entreveient des de fa alguns anys i amb grans esforços, l’entrada del país en allò que, des d’instàncies governamentals i científiques, s’ha anomenat la «Informatització de la Societat». El govern assigna recursos per tal que el nostre país vagi en consonància amb els temps. Els nostres avenços en el camp de la biotecnologia i nanotecnologia estan tenint excel·lents reconeixements internacionals en l’esfera de la salut, i la digitalització de processos en béns i serveis van permetent les facilitats de vida del nostre poble.

            Segons alguns estudis existeixen organismes i empreses que ja s’estan inserint en aquesta nova revolució i mostren alguns resultats satisfactoris en les àrees del petroli i electricitat, en procés d’automatització i digitalització industrial. La Universitat de Ciències Informàtiques té al seu càrrec la creació de la majoria de programes i aplicacions que usen moltes empreses, institucions, ministeris i governs locals.

            Els propers anys està prevista la tecnologització i digitalització d’indústries com l’alimentària, la sucrera i la de materials de construcció, les quals necessiten d’aquestes tecnologies per poder ser competitives en el món d’avui.

            Altres especialitats d’aquesta Quarta Revolució Industrial també estan presents i s’estudien detingudament per a la seva implementació. Entre elles podríem esmentar l’anomenada Intel·ligència Artificial ja que té un rol importantíssim per a la creació de sistemes que assimilin i s’adeqüin de forma autònoma a les produccions.

            La hiperconnectivitat o l’«Internet de les Coses» també forma part d’aquests estudis ja que ajuda a promoure la connexió entre els objectes electrònics que formen una fàbrica o una altra institució amb l’objectiu d’obtenir informació sobre el procés de fabricació o dades per optimitzar la productivitat i els resultats; acompanyat de la ciberseguretat. Existeixen en el país empreses encarregades de protegir les informacions.

            Una altra característica és l’emmagatzematge «en el núvol». Cada vegada es genera més informació per ser processada i emmagatzemada per les organitzacions. La informació digitalitzada s’emmagatzema en «el Núvol», de manera que tots els participants puguin accedir-hi en el moment que sigui precís. El repte consisteix en els llocs d’emmagatzematge –els anomenats Servidors de Big Data– ja que cada vegada ocupen més espai físic, i no contribueixen gaire al medi ambient, degut al cost energètic que necessiten per als seus sistemes de refredament.

            Hi ha molts més elements que podríem esmentar, com ara la producció additiva o impressió en 3D, la robòtica, els sistemes ciberfísics, la fàbrica 4.0, la producció real i augmentada, entre altres, i cadascun mereixeria un article. Això no obstant, la societat cubana continua envellint a un ritme accelerat, i l’augment de persones de 60 anys o més té resultats significatius. Tot i que aquesta Quarta Revolució Industrial o Informatització de la Societat –com la coneixem a Cuba– s’ha col·locat entre les prioritats de la nació, s’han de tenir en compte aquests indicadors que aporten les ciències socials i les investigacions en el país.

            «Segons dades facilitades pel Centre d’Estudis de Població i Desenvolupament (CEPDE), les projeccions de la població cubana indiquen que com a tendència la xifra de persones que arriben a l’edat laboral continuarà disminuint, mentre que la d’aquells que arriben a la de jubilació s’incrementarà fins al 2033. Amb altes i baixes d’aquests indicadors, entre els anys 2021 i 2045 podria acumular-se un dèficit que superaria els 815 mil efectiu en el mercat laboral».

            Per al Doctor en Ciències Luís A. Montero Cabrera, president del Consell Científic de la Universitat de L’Havana, «Aquest panorama imposa que la societat es reconfiguri, i amb ella els seus entorns laborals. Caldrà aleshores la qualificació i requalificació de la força de treball cercant com augmentar la seva productivitat, sobretot quan comenci a decréixer. Un altre savi consell seria que a mesura que disminueixi el capital humà, s’inverteixi en desenvolupament tecnològic cercant com compensar la fórmula».

            Cada vegada creix més el capital d’aquestes noves tecnologies i en ocasions sobrepassa la nostra imaginació i la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos. No hi ha dubte que aquesta Quarta Revolució és aquí i ha vingut per quedar-se. El que en fem depèn de cadascun de nosaltres.

            Ens agradaria recordar la interpel·lació de Jesús als fariseus quan els seus deixebles obrien camí arrencant espigues un dissabte, dia de descans segons la llei jueva: «El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte» (cf. Marc 2, 27).

            Parafrasejant avui aquesta metàfora ens situem davant del repte ètic de preguntar: la tecnologia estarà al servei de l’ésser humà o l’ésser humà al servei de la tecnologia? Cada vegada els avenços tecnològics ens apropen de manera virtual però ens allunyen i confinen de la nostra essència humana. Ja no estem conversant com es feia abans; avui xategem, testegem, ens e-mailem, ens donem likes. Fins i tot estem perdent la capacitat d’escriure; només usem algunes lletres i símbols.

            Confiem que entre les tantes revolucions que Cuba ha hagut de defensar, la Revolució 4.0 ens serveixi per obtenir millors resultats per al nostre país en el camí de continuar dignificant l’ésser humà i la natura. Una altra manera de relacionar-nos amb els avenços tecnològics també és possible.

            La decisió és a les nostres mans.