María Ángela Rodríguez El Salvador

Entenem com a Quarta Revolució Industrial o R4.0 el procés accelerat que el món està experimentant degut al desenvolupament convergent de tecnologies biològiques, digitals i físiques en diferents esferes de la vida de l’ésser humà i el seu entorn: producció, salut, comunicacions, per esmentar-ne algunes. El fundador del Fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, és qui va concebre el terme el 2016, en el marc de l’edició del Fòrum d’aquell any.

       Concebre el món futur no és possible sense visualitzar la presència de robots, no només a les fàbriques, sinó també a les llars i en tots aquells espais on es consideri necessari però, sobretot, en aquelles activitats on la seva incorporació representi menys costos, més eficiència, eficàcia i precisió; significant per a la humanitat una transformació radical.

       Són moltes les expectatives d’aquesta Revolució, que van des de les més optimistes fins a aquelles que consideren que afavorirà únicament el gran capital i les seves transnacionals, però no pas a països subdesenvolupats i pobres, com la majoria dels llatinoamericans, ni a la classe treballadora.

       Per donar una mirada a la situació des de la perspectiva de gènere, s’ha de recordar que les dones, en el context de la segona guerra mundial, van aconseguir més participació en l’àmbit productiu quan se les va necessitar per suplir l’absència d’homes a les indústries, demostrant que tenien les mateixes capacitats que ells i que podien realitzar activitats fora de l’àmbit reproductiu. Acabada la guerra, van intentar tornar-les a les llars.

       No obstant això, les dones van aconseguir mantenir-se en el mercat laboral, degut als rols i estereotips de gènere i la divisió sexual del treball, van ubicar-se en aquells sectors tradicionalment relacionats amb la cura i els serveis; tasques considerades de menys vàlua, i per tant amb sous menors. A més, amb l’avenç de l’anomenada globalització i l’adopció del model neoliberal, les dones apareixen sobrerepresentades en l’anomenada economia informal, mentre que els homes dominen l’economia formal.

       També s’ha d’assenyalar que històricament les dones han afrontat més dificultats per introduir-se en espais educatius i professionals tradicionalment masculinitzats, com és el de les anomenades ciències dures; quan ho fan s’enfronten a forts reptes que les exposen, degut al seu gènere i les relacions de poder, a situacions de violència i discriminació, un ambient que desincentiva les dones. Per tant, el problema no és només d’accés a espais on es revoluciona la ciència i la tecnologia, sinó també romandre-hi.

       A l’article "La igualtat de Gènere i la Quarta Revolució Industrial", Linda Scott assenyala que:

       "Segons els experts, l’impacte en les dones serà particularment greu. Les feines en els sectors existents desapareixeran degut a l’automatització i les noves feines creades seran en "tecnologia", que generalment es descriu com a negocis, enginyeria, tecnologia digital, ciència/matemàtiques i salut. Les dones ja estan subrepresentades a les feines de tecnologia, tot i que són la majoria a d’altres indústries". Calcula que les dones perdran 20 feines per cada una que en guanyin mentre que els homes només en perdran quatre. 

       Per aprofitar les oportunitats, els nostres països han de donar mostres significatives de voler avançar en la reducció de les bretxes de gènere, entre les quals, la bretxa digital que posa en desavantatge les dones. Una acció positiva en aquest sentit és generar oportunitats per a les nenes, de tal forma que puguin tenir possibilitats d’inserir-se en aquest món de coneixements tecnològics i beneficiar-se’n.

       Tot això passa per trencar amb els rols tradicionals de gènere que limiten a les dones i nenes des de l’àmbit privat (llar) i que després es reflecteixen en la seva participació en espais públics.

       Tenim, per tant, l’oportunitat i la responsabilitat de repensar una societat més equitativa, justa i incloent, que passi per transformar la forma de relacionar-se entre homes i dones; responsabilitat que ha de ser assumida per l’Estat, les empreses i les famílies, en cas contrari, les dones continuarem en situacions i condicions desiguals, que ens exposen a ser les perdedores davant els grans avenços de la humanitat, sense cap reconeixement de l’aportació o contribució que tenen en la reproducció i sostenibilitat del sistema capitalista.