Tica Font   Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Barcelona, Catalunya

Amèrica Llatina ostenta el títol de ser la regió amb la tassa d’homicidis més elevada del món. El nivell de violència a les ciutats d’Amèrica Llatina s’assembla, quant a intensitat, a un escenari de guerra silenciosa o guerra invisible. Set dels 20 països amb major tassa d’assassinats mundials el 2017 són llatinoamericans. De les 50 ciutats amb nivells d’homicidis més alts, 42 estan a l'Amèrica Llatina, Los Cabos (Mèxic 365 homicidis), Caracas (Veneçuela 3.387 homicidis), Acapulco (Mèxic 910 homicidis), Natal (Brasil 1.378 homicidis) i Tijuana (Mèxic 1.897 homicidis) són ciutats que superen els 100 morts per cada 100.000 habitants.

La majoria d’aquestes morts no són fruit de les guerres, de conflictes armats, no són lluites pel poder polític, són producte d'economies il·legals com ara narcotràfic, tràfic de persones o òrgans, de la violència de bandes o mares, del control territorial i de la violència interpersonal en la vida quotidiana. Economies que no funcionen sense l’aplicació de violència.

La violència té uns efectes directes en la vida de les persones i en el desenvolupament econòmic del país. En aquelles zones o poblacions amb elevades tasses de criminalitat, la qualitat de vida de les persones es veu altament reduïda, pel fet que aquesta violència els impedeix tenir treballs estables, gaudir dels espais públics segurs o tenir restringit el dret de moure’s amb llibertat pel seu barri; la violència provoca baix rendiment escolar, altes tasses d’abandonament escolar en adolescents i, en definitiva, la por que imposen en els barris provoca que es trenqui el teixit associatiu, les formes d’organització veïnals, modifica les conductes de la gent i augmenta la vulnerabilitat de les dones.

Tant les bandes, les mares o el narcotràfic, amb les seves formes de control territorial, de control de la vida de les persones que viuen en aquell territori, de l’extorsió econòmica que exerceixen, de la imposició de treballar per a ells o de la por que imposen, trenquen les estructures relacionals de la població.

Davant d'aquesta violència, que la Organització Mundial de la Salut denomina com d’epidèmia i que afirma que s’està tornant crònica en algunes zones urbanes, els governs dels diferents estats d’Amèrica Llatina han aplicat la mateixa recepta política, la de “mà dura”. Aquesta política ha consistit en incrementar el nombre de policia al carrer, excessos dels mateixos cossos de seguretat, modificar els codis penals en el sentit d’endurir les penes de presó i rebaixar l’edat d’entrada a presó per incloure a joves de mares o bandes i finalment de militaritzar la seguretat incorporant els militar en les tasques pròpies de la policia. La incorporació de l’exèrcit a tasques policials o la creació d’unitats especials fora de la policia, s’ha implantat com a mesura per contrarestar l’alta corrupció dels cossos policials; però aquesta política de mà dura i la presencia de l’exèrcit al carrer ha comportat un augment de desapareguts o d’execucions extrajudicials.

Aquestes polítiques han provocat un increment notable de membres de bandes empresonats i un augment dels anys de condemna; això ha suposat un increment considerable de la gent empresonada, en presons que ja de per si estaven col·lapsades i que, com a efecte contrari al perseguit, ha facilitat que les xarxes criminals s’organitzessin millor i des de dintre de les mateixes presons i reforcessin la seva estructura orgànica.

D'altra banda cal considerar els alts índex de corrupció dels estaments públics amb diners que provenen de les diverses formes d’economia il·legal com el narcotràfic o el tràfic de persones, corrupció que afecta els cossos policials, els polític electes, els jutges  o els empresaris. Els alts índexs de corrupció és un dels principals factors de la baixa confiança i credibilitats en les institucions públiques; en concret la policia és dels estaments més degradats i amb menor suport de la població i no només per la corrupció sinó també per multitud de casos de denúncies per excessos o de denúncies d’execucions extrajudicials per part de les forces de seguretat i pels elevats índexs d’impunitat. Aquest deteriorament de les institucions públiques acaba fomentant que els països centreamericans s’hagin convertit en la principal ruta de la droga i el tràfic de persones cap a Estats Units.

Els desplaçaments de població centreamericana creuant Mèxic fins als Estat Units no és un fet nou, es remunta a fa força anys, però en els moviments actuals de població es pot apreciar com la violència exercida per les mares, les bandes o els grups criminals s’han convertit en un factor rellevant en l'emigració; al mateix temps que està essent un factor important en els desplaçaments de població entre ciutats o dintre de la mateixa ciutat, la població fuig de les extorsions i amenaces. En una ciutat el control social i territorial de les bandes o les mares pot arribar a ser tan asfixiant o generar la suficient por entre les famílies que la millor opció es marxar. Les conseqüències del desplaçament o la migració per a aquestes famílies és enorme: abandonen la casa, les escoles, les feines i els recursos econòmics de la família; tot plegat afecta de forma profunda els vincles familiars i els vincles comunitaris.

Per a la població, la situació que viuen és tan dura que políticament estan sorgint populismes que defensen la “mà dura”, candidats polítics que guanyen eleccions però que governen de forma autoritària i que poden arribar a posar en perill el poc guany democràtic que s’han aconseguit en drets polítics, socials o econòmics. Des de fa més de 20 anys s’estan aplicant les mateixes polítiques públiques, les mateixes receptes per combatre la violència, com poden ser el populisme punitiu i repressor o polítiques de frontera que limiten el pas de persones, les mateixes polítiques que ja s’ha vist que són obsoletes, però poden generar vots fent creure a la gent que amb mà dura tot anirà millor.

El segon element preocupant són les esglésies evangèliques amb un missatge ultraconservador. Aquestes esglésies han estat determinants en la victòria de Bolsonaro a Brasil, a Costa Rica el candidat a les eleccions a president i predicador evangèlic va convulsionar les eleccions amb un programa populista que explota el sentiment popular antipolític i religiós, o a Colòmbia on les esglésies evangèliques van aconseguir decantar la balança pel “no” en el referèndum sobre els acords de pau amb la guerrilla de les FARC.

No tinc respostes o propostes i menys respostes simples i de curt termini per revertir aquesta situació. En tot cas sí que estic convençuda que les receptes polítiques que s’han aplicat fins ara no han resultat, que cal aplicar respostes de llarg termini.

Amèrica Llatina no és la regió més pobra del món, però sí que és la regió més desigual. És important revertir o disminuir les violències estructurals, disminuir les escletxes  estructurals com ara reduir el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, eliminar la pobresa extrema, revertir la manca d'infraestructures (eminentment on viuen els més pobres: clavegueram, aigua potable o transport públic), la segregació de població en funció dels recursos econòmics (guetos), incrementar l’escolarització infantil i juvenil, millorar la salut, respectar les minories. En definitiva respectar els Drets Humans, posar a les persones, la igualtat entre les persones i la dignitat de les persones en el centre de les polítiques, canviar l’estil de vida i el model de creixement implantat, respectant el medi ambient.

Impulsar polítiques que ajudin a les dones a exercir els seus drets als recursos  econòmics, a poder accedir a la propietat, a poder accedir a la propietat de la terra, a combatre el patriarcat que provoca tantes violacions dels drets de les dones. Els joves necessiten oportunitats reals d’inclusió social, necessiten programes educatius, laborals, culturals, esportius i recreatius que els permetin optar per plans de vida en societat. Els joves necessiten treballs legals com a alternativa al crim organitzat o a les bandes delinqüencials.

També podríem pensar en mesures més problemàtiques políticament com ara legalitzar la droga. Si la producció, distribució i consum són legals, es regulen i paguen impostos, una bona part de criminalitat i violència disminuiria.

Però cal que població d’arreu del món estigui organitzada, que creixi el teixit social on les persones ens donem suport mútuament, però també organitzacions que plantegen respostes i propostes polítiques que ens ajudin a conviure, respectant la diversitat i els drets humans de totes les persones. En definitiva, cal que tots participem en la construcció d’un món millor. És important que aquesta feina no la deleguem en els polítics.