Josep Panosa i Serrats Protecdatus Consultors, Girona 

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han afectat diverses dimensions de la societat moderna modificant fins i tot les estructures econòmiques, polítiques, socials i culturals.

S'ha potenciat l’accés gradual i generalitzat a Internet, esperonant a les societats actuals el desenvolupament d’un nou espai que estableixi una infinitat d’operacions. Aquesta situació ha generat un canvi significatiu en la vida personal i laboral.

En aquest marc és important tenir en compte que l’emergència de la societat de la informació és donada per la convergència de tres fenòmens independents:

Primer: està constituït per la situació econòmica, la crisi i el debilitament de la productivitat de la plantilla com a conseqüència de conflictes laborals.

Segon: emergeix com a resultat del creixement de moviments culturals i socials com la defensa dels drets humans; la revolució 4.0 ha tingut lloc gràcies a la informació i tecnologies, un esdeveniment que implica la redifinició de les relacions de poder i la interacció autodinàmica.

Tercer: d'acord amb el que s'ha exposat anteriorment, la majoria de les persones volen mantenir-se a l'avantguarda dels avenços generats al voltant del TIC  i les famílies no són una excepció i són també la base de futures societats.

L'ús de les TIC ha causat en les famílies, especialment als nens, un detriment en els processos de comunicació propis i en la vida familiar, generant sensacions que els adults perceben com una "relació llunyana" i que sovint es compara amb les addiccions.

La influència en l’adquisició i l’ús de les TIC, en el cas de les famílies, està determinada pel gènere i per la situació socioeconòmica dels pares. Tanmateix, també cal tenir en compte el paper dels nens, ja que els pares són responsables en els processos de formació de la família com a base de la mateixa societat. És responsabilitat seva anticipar-se i prendre mesures pro-actives.

D'altra banda la digitalització i la indústria 4.0 tenen un gran impacte empresarial i laboral. Per tal de romandre al cim de l'evolució, es precisa  la formació contínua per a la constant vigilància que es requereix.

A les empreses és imprescindible contemplar: l'enfortiment de la co-regulació i la lliure determinació dels drets dels empleats; instruccions clares i prohibicions establertes en una llei específica de protecció de dades de empleats; drets d'usuari digital. Prioritats: la transparència i el dret a la lliure determinació; instruccions clares i prohibicions; observança dels drets; millora de la protecció jurídica; els efectes econòmics de la transformació digital; mesures contra la monopolització; les normes legals per als usuaris digitals; transparència i traçabilitat; possibilitat d'ús diferenciat; consentiment, la visibilitat de la recollida i explotació; les dades i la competència; l'adquisició de parts immaterials en la compra de productes; dades obertes i la seva utilització ...

La informació massiva, generada per les persones i les xarxes, que s'emmagatzema en servidors informàtics s'anomena Big data i tracta el gran volum de dades recollides de dispositius mòbils, sensors i ordinadors disponibles per al seu anàlisi i utilització.

Les noves tecnologies avancen treballant amb dades obertes. Aquestes han permès avenços en qualsevol camp: ciència, medicina, matemàtiques, geografia... , però les dades, per si mateixes, no aporten valor, és el coneixement que s'extreu d'elles el que l'atorga. El que importa amb el Big Data és el que les organitzacions fan, utilitzen i manipulen amb les dades.

Les noves tecnologies i enllaços, en principi innocus per desconeixement, poden comportar cedir dades de caràcter personal. Cada vegada que interactuem amb la tecnologia deixem un rastre, una empremta, però cadascú ha de tenir la possibilitat i la responsabilitat en el coneixement de posar els seus límits i així evitar se víctimes d’un segrest digital en un ciberatac.

El ciutadà ha de poder confiar en aquest món digital, per això és necessari invertir més en infraestructures de protecció de dades i garantir uns nivells eficaços de coneixement amb una adequada formació.

El grau de precaució ha de ser més col·lectiu, ja que qualsevol ciberatac ha de poder ser repel·lit perquè la cadena dels seus efectes, altament nocius des del punt de vista econòmic, no perjudiqui en l‘àmbit laboral i personal. Per això, la connectivitat que ens ha d'acompanyar en la nostra quotidianitat.

 LA NOVA LEGISLACIÓ EN PROTECCIÓ DE DADES

La transformació digital descansa en la manca de codi ètic, aplicant codis que no se saben llegir i conseqüències que no es poden controlar i on la manca de gestió apropiada incorpora forts perills i incerteses.

El Reglament General de Protecció de Dades a la UE (RGPD) reforça significativament una sèrie de drets: les persones es trobaran amb més poder per exigir que les empreses revelin o suprimeixin les dades personals que posseeixin; els reguladors podran treballar en concert a través de la UE per primera vegada, en comptes d'haver de llançar accions separades a cada jurisdicció

El RGPD és molt més que una advertència a la bústia d’entrada i obliga a forçar canvis en tot, des de la tecnologia fins a la publicitat i la medicina fins a la banca, passant per tots els sectors.

Per a la ciutadania significa tenir el poder de mantenir a les empreses, com mai abans, més cauteloses. Les persones comencen a tenir avantatge en coses com ara acceptar o no certs usos de les dades, sol·licitar accés a la seva informació personal de les seves dades o bé suprimir la seva informació de llocs web, podent tenir un efecte sísmic a la indústria de dades.

El Grup Internacional de Treball sobre Protecció de Dades en el sector de les Telecomunicacions estableix uns principis mínims d'operativitat legítima:

Principi de legitimitat i consentiment: l'usuari ha de prestar el seu consentiment exprés i inequívoc per al tractament legítim de dades de caràcter personal.

Principi de limitació de la finalitat: les dades han de ser utilitzades només per a la finalitat per a la qual van ser recollides.

Principi de qualitat: les dades recollides han de ser adequades, pertinents i exactes.

Principi de minimització de les dades: deure d'utilitzar només les dades necessàries per complir la finalitat amb què van ser recaptades.

Principi d'informació o transparència: dret del ciutadà de conèixer i accedir a tota la informació que es posseeixi sobre ell mateix, així com de ser informat de la finalitat, ús i cessions de les dades recollides.

El nou Reglament  incorpora que la protecció de les persones físiques en relació amb el tractament de dades personals és un dret fonamental i que ha d'estar concebut per servir a la humanitat.

Aquests avenços requereixen un marc més sòlid i coherent per a la protecció de dades, recolzat per una execució estricta, atesa la importància de generar la confiança.

S'ha de garantir que l'aplicació de les normes de protecció dels drets i llibertats fonamentals de les persones físiques, en relació amb el tractament de dades de caràcter personal, sigui coherent i homogènia. Però es comencen a plantejar excepcions i s’anteposa el benefici econòmic als interessos i drets dels ciutadans.

A més, és preocupant que s'obviï el dret dels treballadors a les seves garanties legals de protecció de dades en els seus treballs, més encara quan ens trobem amb un augment dels treballs autònoms.

El Reglament relatiu a la protecció de les persones físiques no regula el tractament de dades personals relatives a persones jurídiques i en particular a empreses constituïdes com a persones jurídiques.

La ràpida evolució tecnològica i la globalització planteja contínuament nous reptes per a la protecció de les dades personals.

Quan el telèfon estava lligat a un cable, les persones érem més lliures i comunicatives. (Anònim)