Hugo Cáceres Lima, Perú

En Santiago va ser batejat catòlic i va contraure matrimoni religiós, però després del seu divorci va deixar de reconèixer-se com a creient i va preferir definir-se amb el terme "espiritual". És conscient que les restes del catolicisme que li queden són com trossos del naufragi de la seva vida anterior, i han subsistit dolçament en aquesta etapa de la seva vida, la celebració del Nadal i una particular atracció per les imatges de Maria, tènues sentiments d’apreciar el poder femení universal. En Santiago insisteix que no professa pas cap religió, però s’autodefineix com un ésser espiritual amb prou llibertat per no obeir cap precepte religiós, sense considerar-se agnòstic. El seu divorci no va ser només la ruptura amb la seva esposa; també va ser el primer de molts passos que el van allunyar de la institució eclesial. Algunes vegades li venen a la ment alguns records de l’ordre moral que va aprendre a casa i a l’escola catòlica, i al seu cor certes nocions de compassió i cura dels necessitats –obres de misericòrdia se’n deien?.

       No obstant això, en Santiago, que va ser voluntari adolescent en una missió de la seva parròquia, dóna suport generosament a una ONG que defensa causes ecològiques. Cada matí, abans de la seva exigent feina de tecnologia informàtica, en Santiago comença els seus exercicis de respiració guiat per un tutorial de Mindfulness. Reprodueix amb gran disciplina les postures que veu a la pantalla, fins que la seva mestra virtual anuncia amb el so d’un bol tibetà que la sessió d’avui s’ha acabat. Segons la informació de la petita pantalla auxiliar, els exercicis els han seguit avui 245 persones de divuit països. El seu coach de salut i benestar li ha proposat una dieta de grans i iogurt, que en Santiago consumeix orientant-se cap al sol ixent, amb gest d’agraïment a la Terra. Un cop ha acabat el seu primer àpat, repeteix una oració dirigida al Jo Universal.

       La seva espiritualitat continua essent personal: restes de l’Abba de Jesús? Aquell Jo Universal és una persona amb la qual en Santiago pot dialogar i amb la qual manté una relació amorosa diària. Repeteix interiorment el mantra de set síl·labes que va escriure durant un retir virtual dirigit per un monjo cistercenc: Com-pa-sión (inspira), sos-tén-me-hoy (espira). Després d’una dutxa freda, s’unta el cos amb un oli d’un suau olor a espígol, que va adquirir per internet en una fira virtual New Age. En arribar als seus turmells i peus recorda: "Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta't humilment amb el teu Déu" (Miquees 6,8), evocació remota de la seva confirmació.

       Mentre condueix el seu cotxe, en Santiago escolta música gregoriana; no en té pas ni idea del significat de les antigues melodies, però el predisposen a travessar més tranquil el trànsit congestionat de la capital sud-americana on viu. Un cop ha arribat a la feina, en Santiago inhala la darrera alenada d’aire fresc i ingressa al seu petit despatx de treball, on promociona tècniques d’emmagatzematge d’informació en el ciberespai. Respon correus electrònics a diversos racons del planeta, en posar-se en contacte amb diversitat de persones interessades en preservar informació, documents, plànols, fotos... Persones que estan darrere de biblioteques, col·legis, hospitals i facultats universitàries. A cadascun li para prou atenció i tracta d’imaginar les seves cares, que estan rere de cada correu electrònic que respon, acomiadant-se amb una espontània paraula amable. Va aprendre-ho d’un mestre budista. Aquesta gentilesa virtual, amb diverses persones, en tres idiomes, a les que mai coneixerà cara a cara, li ha permès suportar amb gràcia una activitat que la companyia hagués preferit "robotitzar" mitjançant una complexa programació de preguntes i respostes; ell va insistir davant la direcció de la companyia que un tret d’humanitat atreu més clients i humanitza els treballadors. Després de tot, l’espiritualitat que en Santiago practica es recolza en la plena certesa que tot l’Univers està interconnectat per una misteriosa xarxa de dependència, que va d’allò micro a allò macro, sense jerarquies. En respondre als seus amics sobre les seves idees sobre l’origen de l’Univers, en Santiago es remunta al silenci anterior a la Gran Explosió: l’amor compassiu estava a punt per iniciar una expansió, de la qual només som el "reflex d’una de les seves ones"... La compassió i gentilesa amb les quals en Santiago tracta diàriament totes les persones que sent rere els seus correus electrònics, està arrelada en aquesta unitat de la matèria "en expansió", de la qual totes les religions, els seus llibres sagrats i profetes, en són només reflexos del seu amorós inici, que es va esdevenir fa 13.000 milions d’anys...

       Al migdia, en Santiago es troba amb la seva parella per dinar junts. Comparteixen algunes pràctiques dietètiques i interessos per la protecció de la Creació; discuteixen la necessitat de convertir-se en vegans, reduir el consum de plàstics i com viure més amigablement sobre la Terra. No s’animen a viure junts, tot i que gaudeixen de caps de setmana en convivència sense més compromisos. Ambdós començaran aviat la seva dècada dels quaranta, però prefereixen preservar la seva llibertat, controlar els seus propis comptes bancaris i viure en una independència que en Santiago anomena "una amorosa i lliure interconnexió".

       Aquesta llibertat també permet a en Santiago de passar algun dia amb la seva filla, amb qui li encanta sortir a la muntanya o al mar. La seva responsabilitat paterna també transita per la seva espiritualitat de la interdependència, expressada en un apropament emocional a la seva filla de dotze anys. Junts s’ho passen molt bé, conversen força i en Santiago veu en la lluïssor dels ulls de la Camila, la mateixa guspira que va llençar tota la matèria original i indiferenciada en la seva ruta vers la complexitat i la constant evolució. Recullen petxines a la platja i després en comparen les formes per identificar-les amb les guies que apareixen a les pantalles de les seves tablets a l’app Learning the new history of the Universe.

       L’espiritualitat d’en Santiago no el manté pas allunyat de la recerca de la justícia i l’equitat a qualsevol lloc del planeta. S’informa de situacions de drets humans i de la Terra, a Sudan o Nicaragua; promou causes de defensoria i és actiu en la recollida de firmes virtuals per augmentar la consciència sobre temes on el guia la seva compassió. Bastant pessimista respecte dels polítics, en Santiago es resisteix a dur una etiqueta partidària; el seu cor i la seva ment estan centrats en afers més universals, i s’avorreix quan els seus amics, amb els quals pren algunes cerveses setmanalment, s’embranquen en temes polítics. Els seus bons companys el solen animar a intervenir amb preguntes com "A veure, què pensa el monjo còsmic...".

       En el seu temps lliure, en Santiago manté dos blogs: Espiritualitat sense religió i Oracions per navegar per la web. Els seus seguidors, d’origen ben divers responen a la seva comunicació; o, amb polzes alçats, monosíl·labs i, ben pocs amb preguntes, frases d’agraïment o rebuig. Les entrades que han suscitat més interrogants es titulen: Sóc un amb el Tot, i Tota la matèria és sagrada... En Santiago els sol respondre amb altres preguntes:

- Seguidor 1: No creus en la salvació mitjançant Jesucrist?

- Santiago: No et sembla que tot l’Univers ja està salvat des del seu primer impuls?

- Seguidor 2: Estàs afirmant que tota la matèria és igual al Pa Eucarístic?

- Santiago: Penses que hi ha quelcom no-sagrat a l’Univers?

       El nostre ésser-espiritual sense religió no està exempt de dubtes i pors, com el més comú dels mortals. En visitar la seva mare amb Alzheimer, internada en una clínica en el pavelló de demència severa, la pena i l’aparent solidesa de les seves conviccions sobre una vida més enllà de la present es veuen desafiades amb una forta sacsejada. Mentre acarona la mà de la seva mare, no sap quin mantra repetir, el seu cor s’encongeix en el pit i una ombra cobreix la seva visió de l’eternitat. La seva espiritualitat personal postmoderna no troba consolacions en aquesta visita setmanal. 

       A la nit, després d’un sopar auster, en Santiago pinta una mandala proposada pel seu coach d’habilitats toves per a un dia de feina amb més de trenta clients. Amb el ratolí selecciona els colors, arrossegant-los des d’una paleta virtual, per omplir de tons pastel els pètals en blanc d’una flor de lotus. Tanca els ulls i desconnecta la seva tablet, mentre recorda les cares distants de les persones que avui hi han contactat mitjançant el seu blog, un empresari de Singapur, una estudiant de teologia d’El Salvador, un ancià d’Anglaterra, les arrugues de la seva mare i els petons de la seva filla i la seva estimada. Així, es queda adormit mentre col·loca les seves mans damunt del pit.