María Luisa Gil Payno, Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament. Madrid.

Assistim a un canvi d’època que ens situa davant de múltiples i complexos reptes globals, com l’emergència climàtica, les creixents desigualtats, la precarietat laboral, la violació sistemàtica dels drets de les persones migrants, o la violència i desigualtat estructural que pateixen les dones, entre molts d’altres.

            Són reptes que exigeixen transformacions profundes en els models de desenvolupament i convivència a tot arreu. Amb un caràcter multidimensional, que obliga a repensar-los tenint en compte simultàniament criteris socials, econòmics, ecològics, polítics i una mirada feminista.

            Alhora, veiem que els indicadors que habitualment s’empren per mesurar i avaluar l’«èxit» dels països i per guiar les polítiques públiques vers les transicions necessàries per abordar aquests reptes són clarament insuficients, o bé inadequades. Així, el PIB emprat com a indicador suposa prioritzar la dimensió econòmica per sobre d’altres aspectes rellevants per a la vida i donar per fet que el benestar s’aconsegueix necessàriament a través de més creixement econòmic.

            Fins i tot indicadors més comprensius com l’Índex de Desenvolupament Humà, que avalua també la dimensió social, semblen insuficients. Aquest indicador ens proporciona informació valuosa sobre la situació econòmica i social en un determinat país, però no ens diu res, per exemple, sobre els costos ambientals, socials i econòmics que aquest model de benestar té sobre altres països i sobre el conjunt del planeta.

            Sense deixar de reconèixer les limitacions que qualsevol sistema de mesura pot presentar, és important que ens dotem d’indicadors adequats que ens ajudin a orientar les transicions que la situació actual exigeix. Stiglitz, Sen i Fitoussi sostenen en el seu llibre Medir nuestras vidas que «allò que mesurem té efectes sobre allò que fem i si emprem la mètrica equivocada, ens concentrarem en les coses equivocades».

            En aquesta línia, diferents institucions impulsen iniciatives dirigides a construir nous indicadors que permetin captar millor la multidimensionalitat i complexitat de la realitat i ens ajudin a comprendre (i abordar) la naturalesa dels reptes que tenim per davant.

            A aquests esforços pretén contribuir l’Índex de Coherència de Polítiques per al Desenvolupament Sostenible (ICPDS), elaborat per la Coordinadora d’ONGD en col·laboració amb la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Desenvolupament (REEDES). Aquest índex ens ofereix un rànquing de 148 països ordenats en funció de com les seves polítiques públiques garanteixen el benestar i els drets humans de totes les persones i la sostenibilitat ambiental del planeta i combaten la desigualtat de gènere.

            Per això, cada país és avaluat mitjançant 57 indicadors agrupats en cinc components (econòmic, social, ambiental, global i productiu) que intenten captar aquesta multidimensionalitat i universalitat inherents als reptes actuals. Així, l’ICPDS inclou indicadors que mesuren aspectes com els esforços dels governs per generar ingressos amb els quals garantir drets socials universals, la seva opacitat financera, el seu nivell de petjada ecològica i emissions de CO2, el seu grau de militarització, o el seu compromís contra la violència de gènere i amb la protecció dels drets de les persones LGTBI, entre molts altres.  

            En conseqüència, en el rànquing de l’ICPDS, un país com Singapur, amb nivells de renda i d’IDH molt elevats, obté una mala puntuació que s’explica, en gran mesura, pels greus impactes ecològics del seu model de desenvolupament i per unes pràctiques financeres i fiscals agressives que limiten les possibilitats de progrés d’altres països. I països com els nòrdics, sovint assenyalats com a models de referència a seguir, presenten qualificacions molt baixes en el component ambiental, reflex d’un model de desenvolupament ecològicament insostenible i, per tant, no extensible a la resta de països del món. 

            Aquestes i altres troballes estan disponibles en el darrer informe de l’ICPDS que du per títol El cambio inaplazable i pot consultar-se, juntament amb el rànquing i les dades i metodologia de construcció de l’indicador, a www.icpds.info. Esperem que resulti d’utilitat per ampliar la mirada i comprensió d’allò que entenem per desenvolupament, visibilitzar les contradiccions del model hegemònic i guiar els canvis i transicions que necessitem.