La transformació a l’encalç d’una nova societat mundial és, sens dubte, un dels reptes més grans que la humanitat ha enfrontat en la seva història, si no el que més. El punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el major repte com a espècie, la no autoextinció.

            Si es pensa en l’enorme evolució social, tecnològica, de pensament, de desenvolupament, etc. i es contrasta, només, amb la petjada ecològica d’aquestes evolucions als mars, els boscos, les selves, els deserts, l’atmosfera, la fauna, el planeta sencer, el cost de l’evolució és terriblement alt. Si a més la contrastem amb el moment actual de les nostres societats –societats egocèntriques, societats organitzades per i per al consumisme desmesurat, societats que menystenen la seva humanitat, societats que lluiten per deshumanitzar allò humà– aleshores el contrast fins i tot és irònic i nefast, una bogeria.

            Havent advertit aquesta crisi des de tants espais de lluita, per diferents veus, a través de les dècades, és innegable que no està pas tot perdut. De fet, hi ha molta esperança bategant arreu del món i, com no, a la nostra Pàtria Gran, dins d’aquestes veus, en la nostra Agenda. Aquest any 2022, la Llatinoamericana mundial, ve tamisada per molts punts crítics que, com sempre, alerten sobre allò que no té cap mena de contradicció (el canvi climàtic, per exemple), però, sobretot, per una realitat encara més crua, la COVID-19 i la vida POSTPANDÈMIA.

            El virus ha desemmascarat, encara més, aquestes realitats de l’«evolució humana», que enguany es mostren en els pensaments variats i sempre profètics dels nostres articulistes, fills del seu temps, posant un especial interès en el paper de les veus en conjunt, dels esforços de germanor i la importància d’unir aquests esforços. Les organitzacions socials es converteixen en l’eix on giren les idees del veure, jutjar i sobretot l’actuar, de les nostres lletres.

            Certament, la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances; amb una feina de base renovada pels ideals i per les tecnologies, les consciències continuaran despertant-se. I en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra.

            De signes d’esperança n’hi ha, tot i que en algunes realitats semblaria que no. Encara hi ha esforços titànics per evitar l’hecatombe global, i és allà on s’han d’encaminar els nostres esforços. L’adaptació ha començat, és clar que amb un enorme esforç per part de tothom, perquè la humanitat és així, canviar i adaptar-se és difícil: trencar paradigmes, treball de base, humanitzar la humanitat, són algunes de les claus que els moviments populars ja han començat a posar en pràctica. En alguns àmbits amb menys força, com en els espais religiosos o d’espiritualitat, on els canvis són realment més difícils (tot i que són evidents els girs en els paradigmes de l’església catòlica amb el papa Francesc per esmentar una feliç excepció); no obstant, existeixen grups que realment ho tenen clar, els de nous espais a la diversitat sexual, els grups de suport i defensa dels migrants o els que lluiten acarnissadament per la defensa de la Pachamama, la nostra mare terra. I és a tots aquests esforços en conjunt que la Llatinoamericana mundial obre els seus espais enguany, sempre en conseqüència del seu temps i de la seva gent. Presentem doncs, aquest esforç de molts grups, de pensadores i pensadors, somiadores i somiadors, articulistes, promotors i promotores, editors i editores que incansablement lluiten per aquestes esperances que impulsen les grans causes, des del més mínim, plantant cara als més grans reptes de l’espècie humana sense treva i sense dubtar.

Fraternal-sororalment.

Agenda Llatinoamericana Mundial

Ús pedagògic de l’Agenda

            A més dels usos personals, aquesta Agenda està pensada com una eina pedagògica per a comunicadors, educadors populars, agents de pastoral, animadors de grups, militants... Els textos són breus i àgils, presentats sota la percepció pedagògica de la «pàgina cartell» pensada i diagramada de forma que, directament fotocopiada, es pugui lliurar com a «material de treball» a l’escola, la reunió de grup, l’alfabetització d’adults... o exposada al taulell d’anuncis. També, per tal que aquests textos puguin transcriure’s en el butlletí de l’associació o la revista local.   

La presentació dels textos es regeix per un criteri «econòmic» que sacrifica una possible estètica d’espais blans, en favor d’un major volum de missatge. 

Ecumenisme

            Aquesta agenda es regeix per un «ecumenisme de suma», no pas «de resta». Per exemple, no elimina allò propi de catòlics, ni allò específic de protestants, sinó que ho reuneix. Així, en el «santoral» s’han «sumat» les commemoracions protestants a les catòliques. Quan no coincideixen, la protestant va en cursiva. Per exemple, l’apòstol Pere és celebrat per l’església catòlica el 22 de febrer («La càtedra de Pere»), i per les esglésies protestants el 18 de febrer («La confessió de Pere»); les diferències es poden distingir tipogràficament. Gentilment el bisbe luterà Kent Mahler ens va presentar en una edició anterior de l’agenda els «sants protestants».

L’Agenda és aconfessional i sobretot «macroecumènica».

S’emmarca en aquest món de referències, creences, valors i utopies comunes als pobles i homes i dones de bona voluntat, que els cristians anomenem «Regne» –la Utopia de Jesús– però que compartim en una recerca fraterna i humilment servicial.

Una obra no lucrativa

            A molts països aquesta agenda és editada per organismes o entitats populars, centres d’educació, de pastoral, institucions sense ànims de lucre, que destinen els beneficis que obtenen de la venda de l’agenda als seus objectius de servei popular o de solidaritat.

            En qualsevol cas, aquesta «Agenda Llatinoamericana mundial», com a tal, en la seva coordinació central, és també una iniciativa no lucrativa. Els pocs ingressos generats per l’Agenda, després de cobrir les despeses de producció i promoció, es dediquen a projectes de comunicació alternativa i de solidaritat internacional.

Una obra col·lectiva

            Aquesta és una obra col·lectiva. Deu la seva existència i el seu manteniment a una xarxa de persones i entitats entusiastes, comunicades en xarxa. Per això ha recorregut aquest camí de més de 30 anys, que continua amb gran entusiasme per la construcció de la Pàtria Gran, «l’Altre Món Possible».