Adela Suñer

L'economia del bé comú (en endavant EBC) es presenta a si mateixa amb aquest eslògan: un model econòmic amb futur. Vegem que ens vol dir:

– Un model econòmic: vol dir una proposta completa, en el sentit que està pensada per implicar a tots els agents de l'activitat econòmica, (sector públic, govern i municipis, empreses, altres institucions civils (escoles, sector sanitari, ong's), sector financer, i ciutadans). I a més d'implicar a tots els agents té en compte els principals components de l'activitat econòmica: com ha de ser el finançament de l'activitat, els tipus de béns segons la seva funció social, el valor de la natura, quins tipus de propietat, recomanacions sobre el treball, sobre el comerç internacional...

– Un model amb futur: La paraula futur sol tenir un caire positiu, d'esperança, fent al·lusió a novetats i millores que permeten projectar desitjos i fer plans. Hi ha futur quan hi ha alternatives, quan hi ha capacitat d'acció. L'EBC es presenta com una proposta de futur i com un futur possible.

L'EBC tot just compleix dotze anys el 2022, amb presència a més de 30 països. És un moviment jove, que sorgeix d’observar l’economia de la crisi financera i immobiliària de 2008, seguint la seva evolució des de llavors.

L'economia europea ha passat períodes de gran creixement i creació de riquesa. En aquests també es va desenvolupar l'anomenat estat del Benestar. Moltes vegades les demandes socials no trobaven l'adequada contrapartida i s'aconseguien amb un augment del deute; però tot i així, a països com Espanya, que van trigar més en desenvolupar-se en relació als seus veïns, va créixer l'economia i l'estat del Benestar fins a la crisi financera amb uns nivells de deute públic al voltant del 50% del PIB. Aquella crisi financera va comportar el major traspàs de deute privat a deute públic de la història del país. En el cas del rescat bancari, van ser els impostos pagats pels ciutadans els que van finançar la recuperació de la banca.  L’economia paral·lela i desregulada va necessitar dels recursos de l'economia real, i mai no els ha tornat. Des de llavors, la recessió econòmica en un grau o un altre ha estat la companya de camí de la població, amb un increment de les desigualtats que està arribant al seu grau màxim amb la pandèmia.

Aquestes desigualtats es produeixen i s’agreugen pel mal ús dels elements que formen l’economia:

• – Ús del poder econòmic que augmenta la desigualtat social i dificulta la democràcia
• – Ús del diner que tendeix al col·lapse i a la formació de bombolles i una concepció del diner com a finalitat i no com a mitjà
• – Explotació dels recursos del planeta totalment desproporcionada.

L'economia del bé comú ens ofereix sortides als problemes actuals, i ho fa cercant el bé comú, És a dir, el de la majoria; amb la qual cosa les seves propostes creen activitat econòmica i riquesa amb l'abast més gran possible. És una gran veritat que la justícia social i la solidaritat creen economia i per tant riquesa. Així doncs podem afirmar que l’economia necessita de la solidaritat per a existir.

Apropem-nos a algunes de les propostes de l’EBC per a conèixer-la millor. Enfront de l’ús del poder econòmic que augmenta la desigualtat social, proposa posar límits per a corregir i evitar els excessos. I proposa una manera concreta de verificar l'acompliment: fer el Balanç del bé comú obligatori. El Balanç del bé comú fa transparent la gestió d'una entitat i mesura la seva contribució al bé comú.  Enfront de l'ús del diner que tendeix al col·lapse i a la formació de bombolles, ens proposa una completa reforma del sistema monetari, que comença per recuperar la funció del diner i revisa els mecanismes de la seva creació i posada en circulació.

El diner és un bé públic de propietat pública, encara que estigui a disposició d'entitats privades. El sistema monetari i els mercats financers són activitats econòmiques i, com a tals, en les constitucions es diu que han d'estar orientades al bé comú. L’EBC proposa l’existència de Bancs centrals públics que financen els estats i tenen l’exclusiva de la creació de diner. 

La sostenibilitat mediambiental és un altre dels pilars de la proposta de model econòmic del bé comú.  L’EBC qüestiona el model de creixement econòmic i l'ús de la natura, que hauria de ser un recurs comunitari, i d’aquesta manera treballa dos fonaments de la sostenibilitat.

I enfront d’un ús del poder econòmic que dificulta la democràcia, l’EBC ens recorda que per desenvolupar una consciència sobirana cal començar per adonar-se del que ens manca.

En una sobirania real la gent escull els seus representants (democràcia representativa, la nostra) però també els pot revocar i proposar lleis a votació (democràcia directa), i fins i tot pot dirigir els principals serveis públics (democràcia participativa).

L’Economia del bé comú demana als municipis que creïn assemblees democràtiques de ciutadans, és a dir, té prevista la prova d’aquesta democràcia participativa a un primer nivell, el del municipi.

Si fóssim capaços de dotar-nos d'assemblees democràtiques, l'EBC els hi reserva funcions tant fonamentals com la  gestió de béns públics, la gestió de pressupostos municipals participatius, i l'organització d'una banca democràtica, entre d'altres. L'Economia del bé comú compta amb els ciutadans i les ciutadanes com a individus sobirans i lliures, capaços  d'implicar-se en la comunitat.

L'Economia del bé comú ens dibuixa un model econòmic i social que ens té en compte com a ciutadans, treballadors, consumidors, i en tots els casos com a membres de comunitats.

 Vol desenvolupar la societat civil mitjançant el que anomena les comunicats del bé comú. Si només hi ha individus que són, només, votants per a l'estat i consumidors per al mercat, els ciutadans estan completament "des-empoderats". Es proposa que coexisteixin els tres pols: el mercat i les seves entitats (empreses), l'estat i les seves institucions (ajuntaments, CCAA) i la societat civil amb les seves institucions que són les comunitats: primer la família, després la comunitat veïnal, després el barri, la comarca, etc... Aprenem a exercitar la democràcia recuperant el nostre paper com a ciutadans i ciutadanes, dotant d'institucions a la societat civil.

Una societat del bé comú requereix una separació de poders més real i avançada que la d'avui. Les pedres de l'edifici de la democràcia són la voluntat de llibertat dels ciutadans, drets de participació efectius, una economia ètica, límits de creixement per a les empreses, mitjans independents, formació política i en comunicació respectuosa; en el cas actual, la democràcia purament representativa és com una mena d'edifici construït sobre la sorra.       

Volem finalitzar amb paraules que suscitin esperança. Hi ha esperança quan hi ha futur; hi ha futur quan hi ha alternatives, i l'EBC en vol ser una d'aquestes. Com ha afirmat recentment Christian Felber, el fundador i incansabe animador del moviment: "l'economia després de la pandèmia ha de ser una economia del bé comú"

Amb una visió de l'EBC podríem dir que "Ho tenim tot!"  (de moment  potencialment): necessitem valors i principis!  Ja els tenim a les nostres constitucions i formen part de la nostra tradició ètica.  Necessitem tornar a crear riquesa! Cal repensar molts models de negoci en termes d'aportació al bé comú. L'economia del bé comú analitza un negoci i el transforma perquè aporti al bé comú: potser algun dels grans, pot donar origen a franquícies, es poden crear nous llocs de treball. Canviar l'òptica al bé comú aporta un ventall molt més ampli de solucions.

Ens hem apropat a una nova manera de fer economia. No sabem si arribarà per aconseguir una massa crítica o perquè uns pocs molt influents canviïn el seu cor, però hi ha camí!

Tenir un horitzó és tenir cap on mirar, i això és font d'esperança.

<Al marge>

https://ebccatalunya.cat/