Orlando Benítez

Fa molts segles, en el marc de l’Imperi Romà, en un indret anomenat Natzaret, un jove va abraçar un  ideal amb fe i compromís, amb la inspiració, el suport i l’acompanyament de dones i homes joves que creien i assumien la crida de les exigències de la conjuntura històrica del moment.
El compromís d’aquest jove natzarè el va portar a enfrontar i qüestionar les normes establertes de l’època, perquè la dona, els més pobres, els considerats “diferents” als estàndards de la societat, havien de carregar amb el pes de l’establert per les autoritats segons els seus criteris. Des de llavors podem observar que en cada context, amb normes d’estat i normes religioses, sempre hi ha un sector privilegiat i un altre sector, generalment majoritari, que carrega amb el pes de la creu de la vida a les seves espatlles.
Així doncs, aquest jove de Natzaret abraçava el seu ideal amb tant d’anhel que somiava que un altre món és
possible on tots els mons puguin coexistir i aprendre de les seves diferències. Fou aquest ideal, aquest compromís,
el que va portar el natzarè a la creu; en aquell moment no només abraçava aquest ideal sinó també a totes les
generacions passades, presents i futures.
Aquesta història ha estat repetida de diferents maneres al llarg de la història, amb la joventut com a protagonista tant en la música, esports, modes i lluites polítiques i socials.
És a dir, que des de l’inici dels temps la joventut amb la seva sang ha donat vida a la història i així ha enfrontat i assumit els desafiaments d’aquesta. Per exemple, la joventut es va unir a la Revolució Francesa que promulgà l’ideal de Llibertat, Igualtat i Fraternitat; en les dues guerres mundials les joventuts tenyiren de sang els camps i ciutats d’Europa lluitant contra la instauració d’una sola potència hegemònica. També la joventut va somiar espatlla amb espatlla l’“I have a dream” de Martin Luther King, imaginant al costat de John Lenon l’“Imagine”, debatent amb Roque Dalton “El Turno del Ofendido” i “Poema de Amor”, agraint amb Violeta Parra “Gracias a la Vida” i “Volver a los diecisiete”, abraçant el cant compromès de Víctor Jara que va convidar a desalambrar perquè la terra és de qui la treballa. Aquesta joventut també va sentir la indignació i va iniciar un crit a Espanya de “si no ens deixen somiar, no els deixarem dormir”; aquesta és la joventut que ressuscita amb Romero, quan Romero
ressuscita en el poble.
En aquesta dinàmica arribem a aquest moment històric del segle XXI, on s’ha instaurat molt intel·ligentment un Estat de Mercat que cosifica la vida (tot té preu, és descartable, és rebutjable), també a la joventut. Aquest “Mercat-Estat” fa ús de tots els aparells d’informació i comunicació (desinformació i aïllament) per vendre una realitat, especialment a la joventut que es va allunyant de la complexa veritat que viu la humanitat, com la crisi del medi ambient, el retrocés en les polítiques d’equitat de gènere, el tancament a la diversitat, la imposició d’una societat de consum on som consumits i en aquesta línia ens tornem més individualistes. Els temes de migració, l’accés a la cistella bàsica, el ressorgiment de guerres (Ucraïna, Palestina), la falta d’oportunitats reals, integrals, per les joventuts que són la major part de la població de Centreamèrica, no són vistos ni discutits, i molt menys analitzats.
Aquestes línies, doncs, són un tribut a totes les joventuts que han abraçat i assumit els desafiaments dels seus ideals amb fe i compromís i per això vull ressaltar Messoamèrica, on els joves en els temps de dictadures militars (anys 70 i 80) oferiren les seves vides com a catequistes, celebradors de la paraula, agents pastorals, pastors, educadors, religiosos, promotors socials, esportistes, artistes, promotors de salut, estudiants, joventut que igual que el natzarè girà la mirada misericordiosa als més petits de les diferents comunitats on vivien i convivien i així també qüestionaren l’ordre social del seu moment històric.
Avui sens dubte, la joventut té nous i desafiants reptes, però també té la capacitat implícita de crear-se i
recrear-se en les diferents conjuntures de la història que espera el seu moment per ressorgir com un volcà encès
per purificar, dignificar i ser llum en els temps de foscor; acompanyant així les generacions passades i revifant
les lluites de les generacions actuals i futures, amb fe, esperança i amor.