Alfons Pérez, Barcelona

La intenció d'aquest article és donar visibilitat a pactes verds d'origen llatinoamericà i europeu que, sota altres noms –ecosocials, ecofeministes, decreixentistes, postextractivistes, postcapitalistes, transició justa, etc.– tenen una vocació transformadora des de baix i una intenció d’incidència política. Aquesta vocació és la que els diferencia dels Greens New Deals que han proliferat a l'empara de les institucions que deixen de banda els canvis estructurals necessaris.

El Pacte Ecosocial del Sud és una iniciativa d’un grup de persones i organitzacions que reuneix pobles indígenes, acadèmiques, investigadores, activistes, etc. de diferents països llatinoamericans amb la motivació “de construir, amb urgència, dinàmiques socials capaces de contrarestar i respondre a les dinàmiques de reacomodament capitalista, concentració de riquesa i destrucció d’ecosistemes que sorgeixen enmig de la crisi de la COVID-19, i de configurar, conjuntament, un horitzó col·lectiu de transformació per a Amèrica Llatina que garanteixi un futur digne”.

El Pacte Ecosocial del Sud mostra la seva clara vocació de denúncia contra el capitalisme, el patriarcat, el colonialisme, el racisme i l’ús de la pandèmia per aprofundir en aquestes estructures d’opressió. Al seu torn, el text fundacional del pacte reconeix que s’obre una finestra d’oportunitat per construir “el nostre futur des de tenir cura de la vida”. La proposta, que es defineix com un pacte social, ecològic, econòmic i intercultural per a l’Amèrica Llatina, vol convocar a tota mena d’actors com moviments socials, organitzacions territorials, gremials, comunitats, etc., però també governs locals, servidores públiques, parlamentàries i magistrades, per canviar relacions de força mitjançant diferents instruments com plebiscits, proposicions de llei o altres moltes estratègies d’incidència real.

El pacte es concreta en unes mesures que busquen articular la justícia redistributiva, de gènere, ètnica i ambiental, que combinen el protagonisme de les institucions públiques i el de pràctiques construïdes des de baix:

1. Transformació tributària solidària per emprendre reformes com els impostos a les herències, a les grans fortunes, als megaprojectes, a les rendes financeres, que permetin redistribuir la riquesa.
2. Anul·lació dels deutes externs dels estats i construcció d’una nova arquitectura financera global.
3. Creació de sistemes nacionals i locals de cures, promovent polítiques públiques que enllacin les cures amb la protecció social.
4. Una renda bàsica universal que unifiqui la política social a través de la introducció d’una renda bàsica per a totes i una reducció de la jornada de treball que permeti repartir les tasques de cures.
5. Prioritzar la sobirania alimentària amb polítiques que apuntin a la redistribució de la terra i a l’accés a l’aigua, i que prioritzin la producció agroecològica, agroforestal, pesquera, camperola i urbana, promovent el diàleg de sabers.
6. Construcció d’economies i societats postextractivistes que protegeixin la diversitat cultural i natural, i donin una sortida ordenada i progressiva a la dependència del petroli, carbó i gas, a la mineria, la desforestació i els grans monocultius.
7. Recuperar i enfortir espais d’informació i comunicació des de la societat, tant mitjans de comunicació, com en carrers, places o espais culturals.
8. Autonomia i sostenibilitat de les societats locals i enfortir l’autodeterminació dels pobles indígenes, camperols, afroamericans, i les experiències comunitàries urbanes populars, a més de desmilitaritzar territoris, democratitzar el crèdit i la sobirania energètica local.
9. Una integració regional i mundial sobirana que afavoreixi sistemes d’intercanvi local, nacional, regional i la introducció de noves monedes paral·leles al dòlar.
10. El Pacte Ecosocial del Sud recull propostes i sensibilitats com, per exemple, l’anul·lació dels deutes, les sobiranies populars, el postextractivisme, l’autodeterminació dels pobles indígenes, camperols, afroamericans, i les experiències comunitàries urbanes populars.

El Nou Pacte Verd per a Europa

El Green New Deal for Europe o Nou Pacte Verd per a Europa neix d’una coalició d’activistes i investigadores europees amb una clara vocació de reacció i incidència en el Pacte Verd Europeu, alhora que proposa alternatives que es concreten en deu pilars:

1. Estar a l’altura de l’escala dels reptes que presenta la ciència. Hem d’evitar que la temperatura passi de l’escenari d’1,5 ºC, invertint el 5% del PIB europeu en mesures per a la transició i transformació dels sistemes de producció, consum i relacions socials.
2. Pressionar perquè els recursos inactius vagin per a l’interès públic a través de l’emissió de bons verds del Banc Europeu d’Inversions.
3. Empoderar la ciutadania i les seves comunitats per mitjà de mecanismes d’assemblees ciutadanes i governs locals per assegurar un sistema energètic democràtic, el suport a les comunitats més afectades per la crisi climàtica i els drets de les persones treballadores.
4. Garantir les ocupacions decents, d’alta qualitat, qualificades i estables, i reconèixer el paper de la cura en la nostra economia, garantint no només que siguin reconegudes i recompensades, sinó també que les activitats que contribueixin a la regeneració dels nostres sistemes naturals tinguin un paper central en la nostra economia.
5. Elevar el nivell de vida creant prosperitat pública en comptes de benefici privat, substituint els estímuls al consum per inversions en serveis públics i drets socials, com ara la salut, l’educació, els serveis socials, l’art i la cultura; i reduint les hores de treball per tenir més espai per fer comunitat.
6. Consolidar la igualtat social i econòmica i posar fi a la financiarització, reconeixent les barreres de raça, origen, identitat de gènere, orientació sexual, edat i capacitat que impedeixen aquesta igualtat.
7. Invertir en el futur com a oportunitat per reimaginar-lo incloent-hi una R + D + I que desenvolupi noves i estimulants solucions que no siguin cooptades pel poder corporatiu.
8. Posar fi al dogma del creixement infinit, abandonant el creixement com a mesura de progrés i adoptant mesures més holístiques del progrés humà que avaluïn la igualtat, el medi ambient, la felicitat o la salut.
9. Donar suport a la justícia climàtica al món reconeixent les seves responsabilitats històriques i el seu llegat colonial, garantint una vida digna per a les refugiades climàtiques i assegurant que la seva transició ecològica no impliqui un augment de l’extractivisme al Sud global.
10. Comprometre’s a l’acció immediata. El Green New Deal no és un marc, un tractat o un acord. És un conjunt d’accions concretes que ens mouen ràpidament cap als nostres objectius climàtics.
11. El Nou Pacte Verd per a Europa inclou elements importants de democràcia participativa, economia de les cures, serveis públics, finances justes i interseccionalitat, que no apareixen en el text del PVE o, almenys, no amb la mateixa intenció i intensitat. Però també confronta el creixement econòmic, l’extractivisme, el neocolonialisme i la financiarització, fet que suposa una crítica frontal a l’estructura financera i a l’aposta per les tecnologies verdes i digitals del PVE. A més, aquest pacte ha posat damunt de la taula mesures davant la COVID-19 relacionades amb les cures, com un estàndard europeu de salut i cures o un ingrés mínim per a cures. Així mateix, proposa generar un programa de compra pública d’habitatges buits a Europa, crear treballs públics verds, rebaixar la setmana laboral a quatre dies i substituir l’indicador del PIB per un Indicador de Progrés Genuí (https://gnhusa.org/) format per nou indicadors ambientals, deu socials i set econòmics.

L’eurocentrisme passa per alt els impactes del pacte en poblacions en situació de vulnerabilitat de  Congo, Indonèsia, Xile, i un llarg etcètera. Fins i tot ignora deliberadament els límits de les reserves del cobalt, liti, níquel, neodimi o disprosi. Tampoc resol el futur digital. Amb tot això, i reconeixent que els anys que estan per venir no s’auguren ni fàcils ni senzills, haurem de redoblar esforços i redoblar cures.  La tasca és enorme, però és la que ens toca emprendre.