Ranulfo Peloso

“Per començar, fem les coses que semblen insignificants; tot seguit, passem a les coses que considerem importants... quan aquestes ja estan fetes, emprenem aquelles que anomenem impossibles. La condició de caminar una llegua és donar el primer pas”

El treball de base no es redueix a debats, reunions, agitació i propaganda; ni és la repetició melancòlica de pràctiques del passat. Tampoc s'ha de confondre amb el basisme (justificació superficial perquè ho diuen les bases), que és una forma disfressada d'autoritarisme que tracta el poble com a ingenu i elogia les seves accions espontànies. Significa, doncs, rescatar una estratègia, un camí d'organització i de lluita que implica els actors en la solució dels seus desafiaments i presenta un nou ordre social.

El treball de base es defineix com una acció política transformadora, feta per militants d'una organització que, situats dins d'una base social concreta, contribueixen a despertar, organitzar i acompanyar la classe treballadora en la solució dels seus problemes quotidians i en la lluita general contra l'opressió.

Treball de base és demostrar que és possible canviar actuant. És sortir del discurs i comprometre's per crear sortides amb creativitat i en funció del context. És entrar en contacte amb la realitat d'un grup o territori.

Conèixer els quatre punts cardinals del territori és més que tenir informació i dades. El coneixement ve de l'aproximació, del contacte directe, de l'observació i de la conversa. És un exercici d'aprenentatge i complicitat que afavoreix la integració, l'intercanvi i els llaços de confiança. 

Informacions indispensables són aquelles que:

• tracten del territori: geografia, cultura, costums, sabers, població...
• revelen l'economia: empreses, treballadors, professions, producció, renda…
• parlen de les relacions socials i polítiques: líders, personalitats, entitats i organitzacions, enemics, amics, adversaris…
• indiquen potencialitats i faltes: situació social, demandes, valor, art...
• revelen allò subjectiu, sentiments, desitjos, tant si són genuïns o reproduïts...
• parlen de la història: resistència individual, grupal, espontània, organitzada…
• mostren el llenguatge: manera de viure, d'expressar-se, de comunicar-se…

L'acció inicial és descobrir llavors que germinaran. Descobrir gent insatisfeta, curiosa, discreta, amb humor, encomanadissa. Gent que pot convertir-se en referent més endavant. D’altra banda, s'ha d'anar amb compte amb la gent sàvia, amiga d'autoritats, molt santa, amargada, sense ànim o que tragina intrigues…,

El següent pas és formar un nucli inicial amb les petites estrelles que es van descobrint. És preferible tenir una persona de confiança a la regió que molta gent en una reunió. És bo tenir en el grup inicial gent jove d'edat i de mentalitat. Amb aquest nucli cal debatre i compartir el sentit del treball que doni referències per a que els seus membres les assumeixin col·lectivament.  Preparar accions concretes a partir de les dades de la realitat. L'acció eficaç –joc, festa, celebració, protesta, treball en grup, disputa política...– és aquella on el grup participa perquè la comprèn i hi dóna suport.  Les accions no assumides generen incomoditat i frustració.

El treball de base necessita obtenir conquestes. És decisiu que les primeres accions ja tinguin un bon resultat. En la lluita, es guanya o es perd, però és la victòria la que anima la voluntat de continuar. La derrota, a l'inici, augmenta el sentit d'impotència. Fer accions i reflexionar sobre els seus avenços i reculades és una gran escola.

Organitzar el treball en equip uneix, ajuda a discernir i prepara els seus participants per a funcionar; es crea una estructura operativa. La pràctica d'organització popular ha de ser de bon inici democràtica, distribuint les tasques segons la necessitat, l'habilitat i el gust dels participants, sempre que sigui possible. L'estructura mai pot ser el centre de la lluita, el centre ha de ser sempre el moviment del poble contra l'opressió. Els diversos grups comparteixen les orientacions del moviment i porten la seva influència al territori; no s'han de confondre amb un club d'amics, un comitè electoral o una comunitat d'església.

Cal saber trobar el moment per anunciar públicament la raó i els objectius de les accions, per així fer una proposta que convenci i convoqui moltes persones. També cal informar de com protegir-se contra l'atac dels adversaris i enemics.

La formació política és també una necessitat en la lluita. Per vèncer el poder de l'opressió que afligeix el poble, no són suficients només l'entusiasme i la força. Sense formació la lluita és més feroç però no va més enllà de combatre alguns dels efectes de l'explotació. Cal anar a les causes. El moviment ha de proposar una formació política que tingui en compte el diversos nivells de participants: de base, militància i direcció.

Cal compartir estratègies de lluita i conèixer el que fan en altres territoris. A tot arreu hi ha gent que lluita contra la injustícia. Una experiència s'enforteix quan uneix la lluita d'un territori amb pràctiques d'altres localitats. En aquests intercanvis, la militància coneix altres persones, descobreix punts en comú, adquireix experiència i habilitat, augmenta el seus horitzons i els seus coneixements i s'inspira en d’altres.

La sustentació política, financera, tenir espais de trobada, són condicions per a funcionar. És indispensable la contribució directa de cada participant, per petita que sigui, com a senyal de compromís i participació. Però també convé recórrer a la solidaritat, fer pressió pels fons públics i utilitzar formes creatives d'aconseguir diners.

Fer propaganda és d'interès vital per a qui creu en una proposta. Fer propaganda no és inventar il·lusions sinó explicar les lliçons que el poble ha après en la seva lluita: denunciar les injustícies, divulgar les conquestes i compartir somnis per a cridar a més gent per a la mateixa esperança. Inicialment es fa de persona a persona, i quan l'experiència arrela es fa de manera més àmplia i  oberta.

Sense canviar la societat d'explotats i explotadors, el poble continuarà oprimit i per tant pertoca als moviments descobrir l'arrel de l'explotació i trobar la manera d'assolir el poder polític preparant a les persones per un projecte de país que vetlli per les necessitats de la majoria i no es redueixi només a unes eleccions.